31.12.09

Últim dia de l'any!

Últim post abans d'acabar l'any 2009.

Un any, que segurament, i com diuen molts, passarà a la història per ser un dels més negres, socialment parlant (i jo l'he viscut! ara ja tinc alguna cosa que explicar als meus néts, si els arribo a tenir i a veure, és clar) de les últimes dècades.

I com sempre, en un dia com avui es fa balanç. Doncs jo també ho faré.

L'any ha tingut els seus més i els seus menys (com ha de ser), però tot plegat ha estat positiu (de tot d'aprèn). La feina existeix, la família està prou bé, amb la meva parella hem sortit dos dies sense nenes i les petites són cada dia una caixa d'alegries, i amb algun que altre enfado. Hem fet vacances i reformes a la casa. Els amics, continuen essent-ho. Estic a alguna que altre xarxa social i tinc un blog personal (què cool!). Vaja, que no em puc queixar (molts voldrien plorar amb els meus ulls!).

També és dia de desitjos i bons propòsits pel 2010.

I jo faré els meus: salut, feina i amor (què original! l'ordre és al·leatori perquè no els puc posar tots tres a la vegada).

A veure què en ressulta, al final! (he mirat algun horòscop per l'any nou, però tampoc són gaire explícits, de fet cada any diuen pràcticament el mateix ""bé, però....""").

23.12.09

BON NADAL I PRÒSPER 2010!

Tot i que ahir ja vaig desitjar Bon Nadal, avui ho vull repetir, perquè han caigut dues perles a les meves mans que vull compartir.

La primera, ja veieu, el primer dibuix d'un pessebre de la meva filla gran.

El segon, un fragment d'un discurs de Nadal que va escriure R.L.Stevenson per a la seva família, el 1888:

"ser honestos i ser amables. Guanyar quelcom i gastar-se una mica menys. En general, fer més feliç a la família quan els visites. Saber renunciar quan cal i que això no t'amargui. Tenir uns pocs amics, però per ells no rendir-se mai, i per sobre de tot, una severa condició: la de ser amic d'un mateix; heus ací una empresa que demana tota la força i delicadesa de la que disposen un home o una dona... tindria una ànima ambiciosa qui aspirés a més... i un esperit optimista, el que es cregui que tindrà èxit en aquesta empresa."

Potser els objectius a la vida, poc més de 120 anys després, no són tant diferents.....

22.12.09

Loteria de Nadal

Un any més he estat (en el fons, però molt en el fons) pendent del sorteig de la loteria de Nadal. Només jugo al número de la feina, i com que en tot el matí no s'ha sentit una mosca, tinc pel cert, que no ens ha tocat la grossa, i segurament, ni la pedrea.

Malgrat alguns insinuaven que amb la situació de crisi que viu l'empresa segur que teniem el número guanyador, seguim com sempre.... "optimistes" malgrat la sort no ens acompanyi (tot i que jo he de confessar que no tinc cap mena d'esperança que mai més em toqui la Grossa de Nadal, perquè ja em va tocar una vegada i no van ser diners el que vaig recollir...)

I optimisme és el que ens ha transmés el president del patronat de l'empresa durant el seu breu, però molt breu, discurs per felicitar-nos el Nadal. Ho sento, però sentir que "malgrat la crisi nosaltres i les nostres empreses participades han tingut beneficis" m'ha fet sentir que no s'ens valora prou com a persones, perquè podem tenir beneficis però aquest any uns quinze companys han "deixat" l'empresa i ni menció.....i la cosa seguirà (aquesta serà una altre loteria).

Apa, i tot seguit a veure cava i menjar neules i torrons (què lluny queden aquells piscolabis de Nadal el 24 al migdia ple de canapès, truites, croquetes i cava Juvé i Camps!).

En tot cas, BON NADAL A TOTS I QUE EL 2010 ENS PORTI ELS NOSTRES MILLORS DESITJOS.

14.12.09

Ja tenim tió a casa!

Per fi, després de quasi un any, ja tornem a tenir el tió a casa.

Aquest cop, estava ben amagat a sota d'una alzina a dalt de la muntanya del castell d'Eramprunyà, a Gavà.

Quina excursió anar-lo a buscar! I malgrat el dia desapacible, mig plujós i una mica fred, ens ho hem passat molt bé! Això de anar per camins no plans és tota una troballa per la família! Ens ha encantat!

I ara, ja el tenim entre nosaltres, a ell i al seu germanet petit. Ara ens passem el dia donant-li de menjar, perquè ressulta que s'ho menja tot...

M'agrada tenir un "alter ego", compartit, que provoca unes cares d'enorme alegria i incredulitat a dues petites joies, que ens transmetren un esperit positiu increïble als adults, que falta ens fa!

12.12.09

Perdent la memòria....3

Com a mínim avui m'he autoavaluat i sembla que no estic seguint cap procès de pèrdua de memòria seriós....

Que segons diuen els metges en els seus blogs, el meu cas és molt comú, i que respon a que estic "estressada" o com diria la saviessa popular "tinc el cap a quarts de quinze".

L'autoavaluació l'he fet seguint el test de Pfeiffer (el podeu trobar a audioconsejosmedicos), i tot i que també n'hi ha un que s'en diu de Lobo, jo ja no l'he fet (he quedat satisfeta amb el resultat del primer).

De totes maneres, estic portant una agenda en línia, que m'envia missatges al correu electrònic per recordar-me les coses que apunto, faig llistes amb coses a fer, comprar, etc., i intento no còrrer tant (ni de cames ni de cap).

11.12.09

Es pot "desapendre" a cuinar?

Home, fins ara (bé, realment fins fa quasi cinc anys) jo em creia que m'ensortia prou bé a la cuina... i potser era veritat (o és el que jo volia creure)....

... però darrerament.... ho faig fatal... Ja no és només una falta d'idees per "variar"... és que les coses s'em cremen, no tenen gustos atractius,.... i no parlem de les presentacions..... són de "guerra", vaja, són fetes a cuita-corrents.

I jo ja ho sé que les presses i la cuina estan barellades (per més que hi hagin llibres i receptes que parlin que només necessites 10 minuts per preparar un plat exquisit!), tot i així m'encaparro en voler cuinar depressa.....

Com he pogut cremar un pa de pessic? què no conec el meu forn després de 13 anys de relacions? què no calia fer res d'especial! només posar el motllo al mig del forn a 180ºC uns 30 minuts.....

... i a sobre.... vull ser la mestra de les meves nenes a la cuina....(de fet sommio desperta que algun dia seré una d'aquelles àvies que fan uns senzills plats exquisits per a la família i que tothom m'hi recordarà per això...).

Ja cal que recuperi les normes bàsiques de la cuina (que diuen que és com anar en bicicleta, que mai s'oblida) si vull ensortir-me dignament de les properes festes de Nadal.

9.12.09

Sol de tarde, sol d'hivern

M'agrada veure com el sol d'hivern es pon darrera la finestra de la feina o del cotxe. És una sensació agradable, com de calor a qui ho està veient, que només la pot proporcionar una llum suau i una mica ataronjada.

M'hi perdo quan noto la seva presència... Em revifica...



7.12.09

El final de.... les obres

Ja està. Ja hem aconseguit acabar amb totes les petites reformes, i no tant petites, a casa i a l'escala.

Ja tenim la casa sense humitats, pintada, amb habitació nova i uns quants canvis decoratius (gràcies a l'economia i idees que ofereix el senyor Ikea) que ens fan encarar els propers 5, 10 o 15 anys com si la casa fos una altre (perquè fins d'aquí 15 no tornaré a pintar, fins d'aquí 5 o 10 no posaré un quadre).

Sempre m'he sentit a gust a casa, però aquest petits canvis encara m'hi fan sentir-me millor. Perquè donen sentit a aquella frase de molts anuncis de casa: "Piso con muchas posibilidades". Es veu que amb el temps li trobes "las posibilidades". Més val tard que mai, no?

Això, si, ara ansio trobar un mercat de l'intercanvi on portar algunes coses que sobren de casa, a veure si algú les pot aprofitar. Algú vol un vídeo en funcionament (crec) o un atles?

3.12.09

Perdent la memòria...2

Avui m'he enfadat molt amb mi mateixa a les 7:20 hores del matí. Tot just quan posava la mà sobre la nova maneta de la porta del carrer...

...Com un flaix, m'ha vingut a la memòria que ahir a la tarde havia d'anar a una reunió de l'escola de la nena.... I EM VAIG OBLIDAR PER COMPLERT!

Quina ràbia! Com m'ha pogut passar????? Mai no havia tingut un oblit així....

I ara a més, fer una disculpa convincent a l'escola (tenia molta feina imprevista i em vaig haver de quedar) i sobretot, no comentar la veritat davant la nena... que tot ho xerra a la mestra (ja començo a tenir secrets per la família...).

Realment, he de fer alguna cosa....