25.2.11

Un porquet de guardiola...

Llegia ahir una notícia al diari Avui titulada: Gestionar la despesa en ‘chuches' i estalviar i em va cridar l'atenció perquè vaig pensar: Cal una classe dedicada a ensenyar als nens a estalviar? Cal que això ho ensenyin a l'escola? No és tasca dels pares educar als seus fills?

Al cap i a la fi crec que l'estalvi no és producte d'un ensenyament sinó d'una educació en certs valors (i potser d'un gen...) que es transmeten dins de la família i que per tant és una parcel·la que no correspon a l'escola. Segurament els meus pensaments sonaran a antiquats, però els sento així.

A mi de petita em van regalar un porquet que feia de guardiola, i a casa em van transmetre i vaig aprendre tot el que sé d'economia domèstica...i no em va malament del tot, ..... diria jo....

Ara a casa tenim 2 porquets.....

24.2.11

Maldites màquines de vending! (tercera part)

Ja hi som de nou!


Gggrgrrrrr.... (per cert, ja sé que hauria de titular tots aquests posts com Maleïdes*****, però és que quan m'enfado molt i molt, em surt la meva personalitat catallana i faig aquestes barreges entre castellà i català segurament inacceptables però reals).


Avui m'he quedat sense bastonets de pa! Però per sort no he perdut ni un euro. Senzillament, a una màquina s'havien acabat, i a l'altre, només els podies aconseguir si tenies l'import exacte: 65 cts. (ni un més ni un menys)....., i és clar, com que sóc rica i tinc UN EURO (només un, però en una sola moneda, res de xavalla a la cartera, ni 10 cèntims, ni 5, ni cap altre moneda.... les guardo totes en una guardiola i així descarrego de pes la meva bossa de mà.....).... Massa difícil deixar ahir la màquina preparada amb canvi, oi?????

Ara puc entendre com es deuen sentir aquests rics, rics, rics que no poden comprar res de res a un botiga quan volen pagar trinco trinco amb billets de 500 € i no els hi accepten, per si són falsos, és clar.....

Per passar la gana he hagut de devorar unes trufes que tinc amagades al calaix de la meva taula per després del cafè.....(psssss, no ho digueu a ningú).

22.2.11

De què em serveix l'agenda?

DE RES o gaire bé de res.

Ja quasi han passat dos mesos de l'any 2011, i en l'agenda de la feina he fet només tres escasses anotacions (de fet, per la feina que faig no em calen moltes més....) Si que hi podria posar algunes més... i ja ho intento, ja.... però no em dura la intenció més d'un parell d'hores.....i després van passant els dies i no canvio ni la pàgina de l'agenda.....

A casa, no tenim agenda. Confio cegament en la meva memòria (i així em van les coses!), a excepció de les visites mèdiques de les criatures que són d'un any per l'altre i utilitzo el calendari de Yahoo (amb això no val badar!). També l'hauria d'utilitzar pels aniversaris de la família més extensa i amics (sempre que no siguin del Facebook, perquè aquest ja me'ls va recordant sistemàticament tots), però ja ho he dit, em penso que tinc una memòria d'elefant, i confio que ho recordaré, i..... (no comentaré el resultat, però si diré que per intentar encertar el dia exacte he desenvolupat estratègies paral·leles tipus trucada a un altre parent pròxim al que fa anys i pregunta directa de quin és el dia, etc., etc.,....).

Segons diuen alguns estudis de prestigioses universitats nord-americanes aquest NO ÚS de l'agenda em suposarà QUATRE anys menys en la meva esperança de vida!!!!!!??????

Pel que fa als telèfons, ja s'ha acabat això de passar tota l'agenda cada any! Visca l'alliberament! Els particulars dins del mòbil i els de la feina dins de l'Outlook. Com el perdi o me'l robin, o peti l'ordinador (i no seria a la primera que li passa.....)....ggggrrrrrrrrggrgrgrgrrggrgr????¿??¿¿¿¿?¿?¿??¿!!!!!?¿¿?¿¿¿!!!!!!!

Això si, les velles agendes, ja ho vaig dir, em serveixen per a guardar els meus pre-post....

17.2.11

Caos de llum

Sembla que el destí s'ha aliat amb els que pensem que la llum va molt cara, i des de fa uns dies a casa vivim amb els llums a mitges (que consti que no és voluntari!).

Primer es va fondre una de les bombetes de la campana extractora de fums de la cuina. Com que té dos, vam pensar, no cal canviar-la, ja fem. A més com que teníem dos fluorescents al sostre, cap problema! (malgrat que des de fa 15 anys aquest aparell no acaba d'anar molt bé i quan l'encens és com un xou de pampallugues, que finalment es queda quiet).

Després es va fondre el cap de la cuca de llum que il·lumina l'habitació de les nenes. Com que el cap és pròpiament la bombeta, és una mica difícil de trobar i per suposat una mica car (14€, ei que és de baix consum!). Però res, tot sigui pel baix consum! (per cert, aquesta bombeta és quasi surrealista perquè l'encens i apareix una llum molt i molt tènue, que em recorda la que hi havia a casa d'unes ties àvies, la bombeta no havia de ser ni de 15 i feia més por que una altra cosa, i després d'uns minuts il·lumina com cal). Tanmateix al cap d'una setmana el cap deixa de nou de funcionar... què serà? bombeta? instal·lació?... estem intentant esbrinar-ho.

Entre mig del tema cuca, un dels fluorescents de la cuina peta. Yupi, ja van tres! El canviem però no tenim llum....????!!!!. Decisió: comprarem un aparell nou que no faci pampallugues. Ara només falta trobar el dia i comprar un de ben maco!

Bé no crec que pugui calcular exactament l'estalvi energètic que em suposarà tot aquest caos (un altre tema és la despesa en nous aparells), però segur que ho notaré aquest mes el rebut de la llum.

A més, espero que això també li hagi fet molt de mal a la meva companyia de llum i que vegi que no pot cobrar-me el que vulgui (je,je,je)... serà una aportació més a la protesta contra les elèctriques a la qual em vaig adherir el passat dimarts durant cinc minuts a les 10 del vespre.....APAGADA GENERAL!!!!!

16.2.11

Maldites màquines de vending! (segona part)

Sembla un tema recorrent en el meu petit món: AVUI HE TORNAT A TENIR PROBLEMES AMB LA MÀQUINA DE VENDING! (vegeu post anterior).

Avui no he estat atracada a mà armada. Pitjor. La màquina ha volgut llevar-me "el meu dret a decidir".... Per quins set sous ELLA ha de DIR-ME de quin gust ha de ser el bocata que vull comprar????

Potser no hi ha gaire diferiència entre el gust del de pernil i el de tonyina ..... però si jo vull creure que el de tonyina és de tonyina, i que en aquell moment vull un bocata de TONYINA i no un de PERNIL... per què no el puc seleccionar quan dins la màquina hi ha un bocata de TONYINAAAAAAAAAAAA?????

Doncs molt fàcil, perquè el repostador de la màquina ha tret la seva vessant més artística i ha pensat: en aquestes dues línies del vending van els bocates, doncs omplim-ho fent escala de colors, un de rosa (pernil) un blau (tonyina), un de rosa un de blau, un de rosa un de blau.... i així fins a completar les dues fileres.... GRAN IDEA!

Així m'he quedat jo, sense bocata, perquè no he volgut menjar-me un de PERNIL... tan a prop que tenia el de tonyina.......

Per evitar que em prenguessin per boja amagada darrera la paperera al costat de la màquina esperant que algú volgués menjar-se el bocata de pernil, he decidit posar en marxa el pla B: anar a buscar l'altre màquina de vending de la feina a veure si tenia sort i em tocava el bocata de tonyina....i EUREKA! l'he aconseguit.....

Però em pregunto, que hi hagi una filera de cada és demanar massa?

14.2.11

La festa major petita

Gegantona Santa Eulàlia,
segons l'A. de quasi 6 anys
Sembla que la patrona real de la Ciutat Comtal és Santa Eulàlia, i que la Mercè és patrona de la diòcesi de Barcelona, i per extensió de la ciutat. També diuen que fins al XVIII el patronatge només era de la primera, i que un rei va imposar la segona.... I les llegendes urbanes expliquen que amb el canvi de patrona, l'Eulàlia s'enfadà i per això plora durant la celebració de les festes de la Mercè (entenguis que hi ha pluja....)...

De tot plegat el que em queda clar és que les festes de Santa Eulàlia són les petites de la ciutat, tant per durada com pels actes i les seves ubicacions.

Gegantó, segons la C. de 4 anys
Dissabte ens hi vam passejar, i a més de les ballades de gegantons vam poder gaudir dels balls infantils i juvenils de l'Esbart de Sant Andreu. Hi havia alguna activitat més de les anomenades de cultura popular i tradicional, sempre en algun espai del Barri Gòtic.

Potser si que estem a l'hivern i el temps no acompanya, però vaig trobar a faltar una mica més de calor festiu entre els barcelonins i les barcelonines.....

8.2.11

A la butxaca de l'abric d'una mare...

... o no hi ha res (cosa estranya!) o pot aparèixer de tot. I quan dic de tot, vull dir de TOT!

El més habitual és portar mocadors (nets i bruts), però jo em trobo sovint caramelets i paperets de caramel, "tresors diversos i inclassificables" trobats al carrer, pulseretes, gomes i agulles de cabell, ninotets,.... i fins i tot guants infantils (clar que jo també hi poso coses "meves" com la llista de la compra, el compte de la compra, les claus...).

De vegades hi estan un moment, i d'altres una eternitat,... perquè una vegada entren les coses a la butxaca ningú no recorda que hi són... fins que fa fred, llavors la meva mà s'hi amaga cercant una mica d'escalfor... i... llavors troba escalfor i alguna sorpresa més...

En el fons, té el seu encant... o no.

7.2.11

Gramàtica de l'amor

Aquesta és la darrera lectura que he fet. És una obra de la Rocío Carmona, i jo diria que és una narració per a "senyoretes", vaja per a jovenetes de poc més de quinze anys.

El diumenge vaig trobar uns forats mentre les nenes jugaven o veien els dibuixos a la tele, i em vaig enganxar de seguida.... De fet, per la nit no vaig mirar ni la tele: volia acabar! (encara que de facto no vaig emprar més de quatre hores en conjunt a llegir-la).

Ja m'imaginava el final... però em va arrencar un somriure dels llavis i vaig recordar els meus catorze anys quan llegia a l'Alcott.....

Ha estat una lectura fàcil i relaxada (estic en una època que necessito llegir coses que no m'esgotin, que només m'entretinguin... hi ha moments per tot!) I encara que darrerament trobo a faltar que no llegeixo gaires llibres (i ensumar la seva olor), ara per ara estic llegint molt més que abans (hi ha tants posts interessants per la xarxa!).

6.2.11

Noves i velles tecnologies

L'altre nit en un sopar vaig poder veure en acció un Iphone. Quin disseny tan senzill, tan elegant! Però el que em va cridar més l'atenció són la quantitat de jocs (va, diguem-ho bé, "aplicacions") que té.

Les nenes van estar encantades... Això de tenir un gat (Talking Tom Cat) que repeteix les teves paraules, es mou si li passes el dit per sobre o cau si lo dones cops... És divertidíssim!!!! A més com a casa això no existeix... és tota una NOVETAT! (els adults de casa tenim un parell de mòbils d'aquells que només serveixen per trucar, i un d'ells ja té vuit anys.... sí, si, 8 anys!.... tot un exemple de què l'obsolescència no sempre és realitat...).

També he vist i tocat un Ipad. Això a mi m'ha agradat més, perquè s'assembla més a un ordinadoret, amb una mida idònia per la meva bossa..... i això em permetria escriure allà on estès.... je, je, je. També m'aniria de maravella a la meva cuineta... podria ser un superllibre de receptes o curs de cuina on-line.... Ufff! Algun dia, algun dia.....

Però de moment.... retorno a les velles tecnologies, i des de fa uns dies porto una ILlibreta (d'aquelles que es tanca amb una goma) on apunto les meves idees i paraules pel bloc amb l'ultra post modern Iboli que hi ha a la bossa..... Després ja ho escriuré amb l'ordinador.....

Clar que si tinc un dia com avui.... la mà em fa mal de tantes coses Iescrit.....

3.2.11

Què passa amb els botons???

Fent cas al que va anunciar el dia de la Candelera, ??!!!, he estrenat abric nou. Un de vermell. Ben vistós!....

..... Em recorda un que vaig lluir quan vaig fer els vint anys (quina casualitat ara escolto a la tele Ara que tinc vint anys del Serrat....)....Encara els quatre que ho vam celebrar plegats recordem aquella sortida/celebració....i també l'abric.....Què bé ens ho vam passar! Què divertit va ser! Inoblidable!....

...Però tornaré al meu abric actual.....Estic encantada del seu tacte i de com abriga i s'ajusta al cos.... però..... com és possible que a les 19 hores l'estreni i a les 19,30 ja hagi perdut un botó? Pregunta retòrica, perquè ja ho sé per què: NO ESTAVA BEN COSIT... però PER QUÈ? Per què fem les coses tan malament? Tan incrementa el cost fer un parell de puntades més assegurin el botó?

Sort que portava un botó de recanvi!!!!

2.2.11

L'hivern és viu....

....segons diu el nostre refrany més popular****:

Si la Candelera plora, l'hivern és fora
Si la Candelera riu, l'hivern és viu

I avui, la Candelera ha rigut, i de valent. Ha fet un sol espectacular, i la llum, ben nítida, deia a crits: ANEM CAMÍ DE L'ESTIU!!!!!!


Avui ja toca guardar el pessebre fins el Nadal vinent (mira que semblava lluny no fa ni un mes!), triar unes llavors per intentar tenir un mini hort urbà amb quatre plantes aromàtiques (la menta que tenia ha sobreviscut els dies més curts de l'any i ja ha rebrotat), i preparar-nos (com fa la terra) per encarar tot el que vindrà...

**** N'hi hi ha més d'un centenar de refranys que fan referència al dia d'avui com a punt d'inflexió en l'estació de l'any i en el cicle de vida (passo un enllaç on han recollit uns quants..., alguns fins i tot que parlen óssos: La Candelera).

1.2.11

Ja sóc de nou a terra de ningú

Ja ho vaig dir: he acabat la voràgine de la feina!

I ara què??? Doncs tornem a la realitat, vull dir al dia a dia. A la feina menys visible, o no, però sense data límit. Una feina que genera, per tant, poca adrenalina.

I per tant, ara pots escoltar i pots pensar.... i sobretot, pots tornar a veure que les coses es fan amb els peus, que no hi ha projecte que il·lusioni, i per tant no hi ha futur. Que tot això que repeteixen els polítics cada dia (per sortir de la crisi cal innovació i imaginació) no va amb amb nosaltres... Nosaltres seguim ancorats en el passat! Mirem com miràvem fa quaranta anys.... i les coses no van per aquí.

Potser no està molt clar per on hem d'anar, però estic segura que els camins no aniran per on ens proposen....

I això em genera una sensació d'insatisfacció molt gran, i em dol, perquè per mi la feina és quelcom més un lloc on treballo i on em paguen (o almenys ho era fins fa no tant). Tot plegat em fa estar desil·lusionada en el que faig, i això segur que no és bo (ni per mi, ni pels que m'envolten ni per l'empresa).... De vegades, tinc la necessitat que m'anunciïn el final (tot i els temps que corren i que precisament les feines no abunden)....

Clar, que l'altre camí seria que fes un pensament i ho deixés córrer tot... però encara no estic prou preparada per tirar-me a la piscina....

....Avui no ha estat un gran dia a la feina....