tag:blogger.com,1999:blog-84843931584118669672024-03-06T00:38:59.034+01:00El món de les ONESCoses d'una ONA escrites en cinc minuts o, com a màxim, deu....o quinze.... o vint... i fins i tot, mitja hora. Ja tinc 40 anys, i alguns diuen que estic a la cresta de l'ona. Els meus ulls no reconeixen el pas del temps en el meu rostre, però si que el reconec en els meus pensaments. Ara sóc més madura, experta i segura de mi mateixa. Les experiències acumulades m'han omplert la motxila de la vida, i afronto el futur amb ganes.L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.comBlogger352125tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-63174276929951545732014-09-26T13:17:00.000+02:002014-09-26T13:17:24.347+02:00Qué bello es vivir!!!
Aquesta és la frase que avui em defineix millor. Després que ahir la meva ànima quedés sacsejada molt tristament per la mort, d'una coneguda.
De fet, només la coneixia de vista, tot i que havíem intercanviat unes quantes frases i força "hola! i adéu!" doncs les nostres filles havien anat juntes a la llar d'infants i comparteixen curs però no classe. Possiblement era més jove que jo, i un L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-10749708427176546982013-09-24T08:15:00.000+02:002013-09-24T08:15:14.793+02:00Un aturat més
Ja està. La nostra família reduïda ja forma part del grup. Ja té un dels seus membres adults a l'atur.
Fins ara ens havíem escapolit com a rates quan naufraga un vaixell, però ara ja no. Hem caigut. I per sorpresa de tots, no he estat jo l'acomiadada.
Ho ha estat el meu marit. Així, pim pam. Sense més preavís i en menys d'una hora ja estava a casa. I ens ha dolgut.
Quan m'ho va dir per L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-75403950130589172132013-03-27T15:36:00.000+01:002013-03-27T15:36:26.880+01:00Futur incert, present amb neguits
Aquells neguits de fa uns mesos continuen, però ara amb més força perquè la realitat s'imposa. Allò que veia de manera asèptica a través del televisor, ara ja m'ha arribat: estem en mig d'un ERO.
Encara no sé si m'acomiadaran, però de moment ja m'afecta. És un neguit, un tira i arronsa dels meus pensaments.
Si em toca, em doldrà pels quasi 20 anys en l'empresa, per haver d'anar al jutjat per L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-79270677964780392292012-10-10T04:53:00.001+02:002012-10-10T04:53:15.268+02:00Imaginant nous camins
Em dóna que pensar, que en els darrers dies, en converses diferents amb dones diferents (totes al voltant dels quaranta) ha sortit en conversa un tema comú: els desitjos d'albirar un futur laboral diferent a l'actual.
En cap cas, no era un desig de progressar i pujar a les empreses actuals, sinó més aviat el contrari. És un desig de canviar totalment, de fer un trencament amb la vidaL'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-87040513075759185642012-08-30T18:32:00.002+02:002012-08-30T18:32:33.331+02:00Gaudir dels fills
Aquesta frase em balla pel cap des de que la vaig sentir aquest estiu.
Un pare conegut amb fills de 18 i 15 anys va dir que encara que aquests ja són grans està feliç perquè amb la seva dona HAN GAUDIT D'ELLS DES DE QUE VAN NÉIXER, i que ENCARA HO FAN.
Ho va dir amb tanta normalitat, sense amagar que tot no han estat flors i violes, que el vaig admirar immediatament, i vaig pensar per mi L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-71585055575874618242012-07-19T13:30:00.000+02:002012-07-19T13:30:07.547+02:00Un "santimiquel" a les esquenes
Es veu que ja tinc un SANTMIQUEL a les meves esquenes (el primer que jo sàpiga)...
Després d'aquella breu trifulca sobre el NO AIRE a la feina per estalviar, es veu que "aquella persona" té clar QUE TINC UNA MANIA ESPECIALS ALS AIRES CONDICIONATS.
Així que faci el que faci amb aquest tema, HO FARÉ MALAMENT.
Si un dia només arribar a la feina obro l'aire i no ventilo, doncs MALAMENT, havia L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-63134418409645210322012-07-15T16:48:00.001+02:002012-07-15T16:48:13.839+02:00Salvese quién pueda!!!!!!
Les notícies que ens donen els nostres polítics són desencoratjadores, perquè si la funció pública està essent desballestada, què no ens passarà als de l'empresa privada?
La resposta és clara: ens passarà el que hagi de passar.... (alea acta est, sóna així encara que com que no vaig fer llatí no sé com s'escriu).
I no dependrà no només de la situació del món sinó de la capacitat dels L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-2062614375116949932012-07-03T19:04:00.000+02:002012-07-03T19:04:00.606+02:00De les meves petiteses
Casualment, i sense cap premeditació, avui he anat a parar a la web de l'escriptor Josep Vallverdú. En desconeixia tot de la seva vida, i quasi tota la seva obra, però m'hi parat a llegir. I m'he enganxat al que explicava.
M'ha semblat reconèixer una persona feliç, malgrat una vida amb sotracs importants. I m'ha quedat clar que la felicitat li ha arribat gràcies a l'haver compartit la vida ambL'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-25925483844527706462012-06-10T23:07:00.003+02:002012-06-10T23:07:58.678+02:00Com celebrar un 70 aniversari?
Quan algú compleix anys, ho cekebrem, amb alegria. Però quan la xifra va acompanyada amb un cero (no em pregunteu per què, quina regla humana ho estableix), la celebració sembla que ha de ser més sonada.
I avui, el meu pare ha celebrat el seu 70 aniversari.
Tal i com vaig fer uns anys enrera, vaig pensar de en fer-li una festa sorpresa amb la germana i els cunyats, però la veritat, la salut L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-70520256246132968752012-06-05T23:34:00.000+02:002012-06-05T23:34:10.912+02:00Torno?
No sé si torno a fer viure aquest bloc, o no.
Per una banda, em sap molt greu abandonar-lo. Va ser la primera finestra per la qual jo (sense nom) vaig sortir a la xarxa. És un lloc on, més o menys, puc deixar anar els meus pensaments més personals.
Per una altre, tinc poc temps.
Ja sabeu, treballadora, mare, esposa, filla, jove, noia de la neteja, agent financer, cap de compres, i bloguera, L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-47843822604949474072012-03-25T08:03:00.000+02:002012-03-25T08:03:23.821+02:00Adéu Senyora Pepita. Adéu iaia
Dimarts al matí va tancar els ulls en aquest món i va començar una altre vida en la que creia fermament. Les seves conviccions religioses eren fortes, i quasi tinc la certesa que li hagués encantat tenir una vida contemplativa. Però el seu camí va ser un de diferent. 87 anys molt lligats a la família. Patint sempre pels altres i poc per ella. Treballant de sol a sol en el negoci familiar, i L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-8507827732553670682012-03-19T19:03:00.004+01:002012-03-19T19:03:41.398+01:00La dura vida del turista
Fa tants i tants anys que no faig vida de turista que ja l'he oblidada.
Ja queden en el meu record llunyà aquells viatges amb la motxilla a l'esquena, la càmera de fotos al coll, la bossa dels diners i els papers a la cintura i la Lonely Planet a la mà (i a més em sembla que mai més tornaran, m'he tornat molt comodona, i això que jo pensava que no passaria...).
Ara quan anem de L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-23720497080670053142012-03-16T06:55:00.001+01:002012-03-16T06:55:38.605+01:00Què és la sort?
No sé què em feia pensar que aquesta setmana, seria una setmana de bona sort per mi.
Ambicionava, i tenia la certesa, que em tocarien unes entrades per anar al teatre.
Ambicionava, i tenia la certesa, que em regalarien una invitació per anar a la fira Alimentària 2012.
Per res. Ni una cosa, ni l'altre.
Tanmateix, no desistiré i creuré en la meva sort.
Però, què és la sort? No sé L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-29385014422338617422012-03-08T22:17:00.001+01:002012-03-11T20:55:12.647+01:00Dutxa fredaI què millor que per baixar el meu ego superlatiu d’aquests dies que rebre una dutxa d’aigua freda. I ho dic literalment.
Aquest matí ha estat una odissea poder dutxar-me. Primer no sortia, l’aigua calenta. Amb una tovallola per sobre he hagut de sortir a la galeria. La caldera estava bloquejada!!! Ja de nou en funcionament he pogut començar el meu moment dutxa. Aigua calenta.... tra-la-rà, L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-90179620783387241662012-03-06T23:47:00.001+01:002012-03-06T23:47:26.311+01:00Alterada
Així és com em sento des de fa un parell de dies: ALTERADA. La sang em bull i visc en un núvol SUPERFELIÇ.
I tot per què????? Doncs perquè el meu altre blog ha tingut 40 segons de glòria. Un reconeixement públic que ha enaltit el meu EGO (ara és SUPERLATIU, i de tant en tant és magnífic!), i que ha significat un tsunami positiu de visites (amb rèpliques).
Ara, una mica bloquejada per totL'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-45989124108751723192012-03-01T23:14:00.001+01:002012-03-01T23:14:33.712+01:00Taca vermella
Jo també he viscut els meus moments "World Mobile Congress" (o alguna cosa així) a Barcelona.
Un congrés que finalment s'ha pogut celebrar "sense incidents" perquè els treballadors dels transports de la ciutat van decidir no fer vaga, en contra de les consignes dels sindicalistes (personalment, penso que ja els hi val voler pressionar així per reclamar uns termes més que beneficiosos dels seusL'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-81352647084285551022012-02-29T16:35:00.000+01:002012-02-29T17:27:38.508+01:00Desintoxicant-me
Segurament no ho hauria de dir aquí, però avui he decidit fixar quin ha de ser el temps que dedicaré als blogs (això ja ho tenia clar), però també a les xarxes socials.
Aquestes últimes em portaven pel carrer de l'amargura. No és que em dediqui a escriure del tot venalitats (només una mica), però el cert és que per mi ha estat "quasi adictiu" veure com moure't una mica per les xarxes socials L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-5572880921883396812012-02-27T19:42:00.002+01:002012-02-27T19:42:28.845+01:00Un breu parèntesi
Ja sabeu del meu goig d'estar a la platja quan se suposa que no és temps i, sobretot, quan no cal semblar una llesca de pa preparada per a ser torrada volta i volta.
I ahir diumenge, com un parèntesi, va fer un dia de primavera que convidava a fer una escapadeta al Prat. I allà vam anar la família. Només va ser mitja hora (les obligacions familiars vers els nostres grans així ens ho demanen), L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-23888273719003711412012-02-18T21:52:00.002+01:002012-02-18T21:52:16.130+01:00Amb una perruca i al carrer
Dissabte de carnaval, i com cada any una rua passa pel carrer principal del barri. Passen les comparses, i nosaltres ens ho mirem "des de la barrera".
Les nenes es disfressen, i els grans les ajudem.... però enguany.... en J. i jo ens hem animat, i sense pensar-ho ni preparar-ho hem sortit al carrer també disfressats. Ell de CAPUTXETA VERMELLA amb trenes i tot (tot sobre la roba de carrer) i L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-79386894143407954522012-02-14T22:15:00.002+01:002012-02-14T22:15:47.932+01:00En quin cap cap
Avui dia de Sant Valentí, que per suposat jo no celebro ni li tinc cap carinyo, i tot just al principi de la fi de la meva grip m'he emportat un ENSURT mental important.
La meva filla de 5 ANYS ha rebut el seu primer regal d'un ENAMORAT (el gosset borrós de la foto). INCREÏBLE, oi?
La veritat és que no estic preparada per totes les possibles històries sobre nuvis de les meves nenes (penso queL'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-16322955316909479532012-02-01T12:12:00.000+01:002012-02-01T12:12:03.450+01:00Eixamplant-me
Com si fos un somni, un matí d'un dia qualsevol (dia feiner, és clar) m'he aixecat sense haver d'anar a la feina. He pogut esmorzar a casa amb tota la família. He portat les nenes a l'escola i les he vist entrar corrent cap a les seves files. He agafat el metro amb l'única intenció d'arribar al centre de Barcelona. He sortit al carrer, i malgrat la pluja, ha estat un plaer caminar per Balmes, L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-36445057786194856212012-01-23T18:21:00.000+01:002012-01-23T18:21:19.484+01:00Saltar, cridar i riure
Dissabte a la tarde. Per acabar el dia de celebracions familiars del cumple de la petita de casa vam anar a un petit parc d'atraccions annexe al centre comercial del costat de casa.
Eren tres nenes (de 2, 5 i 7). Van gaudir tant, en les aparentment avorrides atraccions a ulls d'un adult, que ens van acabar transmeten molta diversió.
Ara si jo he de triar, em quedo amb els llits elàstics (em L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-64252060851921141102012-01-19T13:25:00.002+01:002012-01-19T13:25:15.921+01:00Felicitacions
He portat la felicitació i unes pastetesamb xocolata a la feina
Com cada any, des de fa ja alguns, de nou he rebut una única postal per felicitar-me pel meu aniversari. Va signada. Sé de qui és (res a veure amb la cançó de la Cecília). Ve dels Estats Units i sempre és ben maca. Em fa una gran il·lusió obrir la bústia de casa i trobar-me-la!!!
Allà, pel que sembla, això d'enviar postals L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-13596374817708235172012-01-10T19:10:00.000+01:002012-01-10T19:10:17.892+01:00Salari congelat
És gener i estem a l'hivern, però no fa fred a la ciutat de Barcelona. Tot i així avui ens han comunicat oficialment que el nostre salari per enguany queda CONGELAT (amb les ganes que jo cantava allò del desembre congelat...).
La raó, fàcil: diuen que l'any passat va ser dur per l'empresa i les vendes es van reduir (ara, no van dir en el discurs de Nadal que malgrat tot havíem tingut beneficisL'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8484393158411866967.post-43921762001767769962012-01-05T00:21:00.002+01:002012-01-05T00:21:27.535+01:00El gat amb botes
Ja he explicat més d'una vegada que actualment tot el cinema que veig fora de casa és animat, que no vol dir estrictament infantil, encara que així ho venguin les distribuïdores... perquè els continguts.... no són tant infantils....
Aprofitant que avui dimecres és dia de l'espectador una mare de la classe de l'A. ens va convocar a anar al cinema a veure "El gat amb botes". Finalment, ens hem L'hora del tàperhttp://www.blogger.com/profile/10077666571694031118noreply@blogger.com4