26.9.14

Qué bello es vivir!!!

Aquesta és la frase que avui em defineix millor. Després que ahir la meva ànima quedés sacsejada molt tristament per la mort, d'una coneguda.

De fet, només la coneixia de vista, tot i que havíem intercanviat unes quantes frases i força "hola! i adéu!" doncs les nostres filles havien anat juntes a la llar d'infants i comparteixen curs però no classe. Possiblement era més jove que jo, i un càncer se l'emportat aquest agost.

Crec que la família pot dir cridant "ANY HORRIBILIS", perquè a més d'aquesta mort han hagut de suportar també la de l'avi, la tieta i un càncer, superat, del fill gran. Com es pot ajuntar tant de drama i dolor en unes mateixes persones? No em puc imaginar la filla de 9 anys com ho porta tot plegat, com se sent... i si ho intento lleugerament, les llàgrimes arriben als meus ulls a la velocitat de la llum.

Com que no trobo explicació a tot això, i em fa una ràbia terrible, només puc que respirar a fons i prendre consciència que he de sentir-me millor amb el que tinc avui, No anhelar coses sinó sentiments. He de ser feliç!

QUÉ BELLO ES VIVIR!!!

Cap comentari:

Publica un comentari