30.12.10

Butxaca buida

Quan avui he repostat de benzina el cotxe, la butxaca se m'ha quedat buida, però que molt buida. No recordo haver pagat mai tant com avui, a prop de 70€ per omplir el dipòsit.... Quina exageració! (encara recordo, farà uns vint anys, quan posava 1.000 pessetes, uns 6€ d'ara, i tenia per tot el mes!).

Però la cosa no acaba aquí. Demà passat la llum ens costarà un 9,8% més, els gas un 3,8%, el metro un 3,7%, l'aigua, jo què sé, etc., etc., etc... I encara que segons diu el senyor ministre només suposa el preu d'un cafè al mes per persona (suma'ls tots i veuràs quants cafès ens haurem de deixar de pendre... amb el conseqüent perjudici pels propietaris dels bars i de tota la petita economia que ens envolta...), jo no ho veig clar....

Perquè, com pots ser que per exemple la llum sigui tan cara de produir (per això diuen ens la pujen) però les empreses que la produeixen i distribueixen tenen beneficis multimilionaris???????

Potser ens hauriem de plantar i consumir menys de tot, a veure si s'ho noten.... (que d'altra banda, segur que no necessitem consumir tant). Entendrien que no cal matar la gallina que pon els ous (vegis a nosaltres)?

29.12.10

Caos en 65 metres quadrats

Només 2 dies  i 1 nit és el que han passat els meus cosins a casa, però la sensació de caos que he tingut ha estat intensa. No és que em molesti tenir gent a casa (per això vam comprar un sofà llit!) però quan som quatre adults i quatre nens... el pis, que sempre em sembla enorme quan l'he de netejar, s'ha quedat petit, petit, petit. I semblem que tots estem dins d'una caixa de mistos.

Ja us podeu imaginar. Ara desplega per aquí la taula per sopar, ara plega-la, ara reubica les joguines per diferents racons de la casa, ara apila les cadires allà, ara aparca el carret del nen a dins l'estudi (que ja està entaforat de mil altres coses que no hi van normalment), ara mou un matalàs a una habitació, ara obre el sofà-llit, ara fes el llits de tothom, ara fes cua per anar al lavabo (només hi ha un a casa), ara fes cua a la cuina per agafar aigua pels nens i, sobretot, ARA calma els quatre petits salvatges que s'ho estan passant teta jugant sense parar amunt i avall del passadís o a sobre dels llits perquè es fiquin a dormir, que amb tot s'han fet les 12 de la nit i jo em llevo a les 6:30 perquè no estic de vacances!

Tanmateix, jo també he disfrutat amb la seva presència!

27.12.10

El Nadal ha passat

Els dinars copiosos (on no han faltat els tradicionals galets, el pollastre de corral i els canalons) els atabalaments, els petits accidents i les sobretaules, vaja el propi de les celebracions amb la gent que volem al voltant de la taula, ja han quedat enrera, a l'espera dels propers Nadals.

El tió va resistir els incomptables cops de bastó que va rebre i es va portar bé amb nosaltres. Ens va tocar, entre d'altres un magnífic joc de l'Uno, que ens ha entretingut les sobretaules de grans i petits durant aquests dies. Aquest any, excepcionalment, els tions de casa (perquè tenim 2), es quedaran uns dies més amb nosaltres perquè els de casa trobem que s'hi han estat poc (algú encara li va donant cops a veure si caga alguna cosa més, i no sóc jo, encara que si que vaig ser jo qui va demanar als tions que no marxexin al dia següent... el que es fa per la il·lusió de les nenes: parlar amb un tronc!).

Bé, doncs ja està, el Nadal ha passat, i després de tenir-ho tot recollit, he tingut la sensació de que de nou l'havia sobreviscut.

I avui, després d'un dia de feina (sabent que a casa hi eren tots menys jo, grrr, quina enveja!), fins i tot em semblen llunyans aquests dies de Nadal.

Ara queden algunes dates senyalades per celebrar, però ja no hi hauran trobades multitudinàries, a excepció de la munió de gent que ens trobarem en la cabalgada de Reis, en la qual ens haurem de fer forts en el nostre lloc per a veure'ls passar en primera filera.

24.12.10

Nit de Nadal

Aquesta nit, serà Nit de Nadal (res de Nit Bona, encara que a casa la meitat de la família sigui castellanoparlant, més per vergonya que per sentiment. Quina ràbia hem sentit tots amb la sentència del Tribunal Suprem! Quina colla! Quines ganes de distorsionar la realitat! Potser si que els papers només estan en català, però la llengua vehicular entre els nens a les escoles no és el català, ÉS EL CASTELLÀ, per més esforços que faci l'escola.... això costarà molt de canviar encara que també a casa la llengua materna sigui el català. Quina llengua és la discriminada?????  Grrrrgrrrrrr..... ).

Bé, però tornem a aquestes festes. Com ja fa una colla d'anys la Nit de Nadal la celebrem a casa, tots reunits i fent cagar el tió. Un tronc de fusta (així el reconeixen les més petites de casa) màgic: ve caminant sol de la muntanya, arriba a trucar el timbre de casa, menja tot el que li posem, no engreixa, però aquesta nit cagarà "mil" petits presents pels que estarem al seu voltant. Aquest any, una vegada més, estic impacient per saber què tindré...

Nota: aquest any, excepcionalment, ja ho tinc tot comprat (menjars, regals...). Vaja que he acabat amb un dia d'antel·lació (això si, no sense passar una setmana d'anar amunt i avall que m'ha tret de sobre com a mínim mig quilo de pes).

BON NADAL!

PD: aquest post havia de ser públic el dia 24, i avui dia 27 m'adono que per un error tècnic no ho va ser... i com que aquests dies he estat missing.... ara si, i el missatge, encara és bo.

23.12.10

Maldites màquines de vending!

I com que ja estem a l'hivern, aquest matí el fred no me'l treia de sobre. Així que he pensat: Va vinga! Fes una xocolata d'aquelles aigualides de la màquina de vending, que alguna cosa escalfarà!

I tan que m'ha escalfat! (jo diria més aviat cremat). Però no la gola. No el cos. M'HA CREMAT EL DIT intentant (no m'he ensortit) recuperar el got de plàstic que s'ha quedat enganxat en la seva sortida mentre la xocolata (més aigua que xocolata) regalimava per tots els costats.

Vaja que m'he quedat sense xocolata i sense 30 cèntims (que és el cost que té aquesta mena de beguda).

Clar que no és la primera vegada que em passa. Tot i que no utilitzo gaire aquestes màquines (més la que ens proveeix de sandwich, patates o palitos que la del cafè) més d'una vegada m'he quedat sense producte i sense els diners (mai retorna res).

S'assemblen tant a les màquines escurabutxaques....

22.12.10

Adéu tardor, hola hivern.

Aquesta matinada hem dit oficialment adéu a la tardor del 2010. Passaven uns quants minuts de les 12 de la nit, i l'hivern ha arribat!

Segurament no ho hem notat, perquè fa dies que les temperatures són ben baixes, i encara que no ens arriba la neu als de ciutat, el fred si. Per això anem tots ben encongits d'espatlles quan caminem pel carrer, fem que el coll de l'abric ens arribi a les orelles i les bufandes les apretem ben fort al coll, per a sentir la seva agradable escalforeta.

De petita sempre deia que m'agradava més l'hivern que l'estiu (devia ser que llavors la calor em produïa nombroses lipotímies). Ara, ja no ho tinc tant clar... Em segueix encantant, però no de la mateixa manera.

Adéu carbasses, codonys, magranes i figues! Ens veiem d'aquí nou mesos!

21.12.10

Calista, la noia més "lista"

Menys de 24 hores i s'acaba el termini del famós curs de creacíó de pàgines web....

... i jo he complert amb els meus mínims (vaja fer els exàmens).

Però avui quan m'he posat he volgut ser una "noia llesta" i he pensat: encara aniré més a tret segur, m'imprimiré les preguntes dels exàmens i buscaré les respostes amb més tranquil·litat.

I així ho he fet. He imprès els exàmens, he llegit transversalment els temes, he respost en el paper i.....

...quan anava a passar les respostes al mòdul on-line, OH! l'exàmen de la pantalla no era exactament el mateix que el que tenia en paper.

Què ingènua! Com em podia imaginar que seria exactament el mateix? (com es nota que poques vegades, per no dir mai, no he fet trampes en els exàmens).

Al final m'he ensortir mínimament, i els he fet, i sense saber res de res, he aconseguit una nota de curs de 8. Increïble!

Bé amb això ja dono per acabat aquest curs, en el qual si més no puc garantir que el seguiment per part del professorat és altíssim (ahir vaig rebre un missatge i una darrera trucada per animar-me a fer els exàmens que em faltaven).

20.12.10

Novetats a Santa Llúcia

Finalment, el diumenge a la tarde, vam anar a la Fira de Santa Llúcia. Una tradició que ara feia alguns anys que no feiem (molta gent per anar amb cotxes o nenes al coll).

Vam voltar i vam disfrutar veient les paradetes i les milers de figuretes que hi havien (malgrat la dura competència que segur que els fan les botigues dels xinos).

Tot i la gent, ens vam poder acostar a moltes paradetes i veure què tenien (vam enfilar les petites perquè un parell de vegades que em vaig posar a la seva alçada, tot i estar a primera fila, les figuretes no tenien perspectiva i vaig entendre perquè les nenes volien ser alçades).

I finalment, portavem unes figures de casa de mostra, PER SI DE CAS, vam trobar la parada que tenia les figures del nostre pessebre. I aquest any amb quatre novetats. Quina sort! Sabent que l'home que la portava ja ha complert els 84 anys, vam decidir comprar-ne tres: una senyora amb nen a l'espatlla, una pastoreta amb pa i un gat i un ratolí.

La tarde va acabar amb la visita als pessebres de la Catedral i de la plaça de Sant Jaume.

17.12.10

Posant el pessebre

Un dia menys per celebrar el Nadal, i un pas més en les tradicions. Ja hem posat el pessebre.

Finalment hem trobat un petit racó a l'entada de casa per posar-lo. Ha quedat prou bé, malgrat no tingui llums (no tenim on endollar-les...).

Ho hem posat les tres dones de casa, i hem tingut sort: només s'ha trencat el cap del patge del rei Baltassar (què bé que teniem cola d'impacte a casa! ja està arreglat!). Quin esclat d'alegria cada vegada que descobriem un nou personatge sortint del corresponent paper de diari amb que el teniem guardat!

Aquest pessebre té més de 30 figueretes, però és petit i una mica eclèctic. I cada any quan el poso m'enrecordo de les meves ties àvies de les quals el vaig heretar (el naixement és d'abans de la Guerra Civil del 36). Potser algun dia algú també em recordarà....

A veure si aquest cap de setmana passem per Santa Llúcia i trobem alguna figura nova!

16.12.10

De camí....

Ja està. Les felicitacions de Nadal ja estan a la bústia de Correus... i encara no som a 23!

Tot un èxit, quan encara ni fa tres dies no sabiem com serien... (clar que em sembla que hi ha més d'una família que en aquest tema també va ajustadeta amb les dates...)

A casa les pensem nosaltres, i sempre, bé des de fa 5 anys, tenen un element comú: la foto de les nenes. No és gens original, però ens agrada perquè ens sembla un petit gest per la família extensa que no les veu gaire sovint. I com que els més pròxims també estan encantats amb l'elecció... doncs... per què buscar una nova fòrmula?

Aquest any, la versió paper té menys presència (serà la crisi?), i per innovar sortim també els progenitor. Hi ha només una frase, curta però sincera:

Bon Nadal i Feliç 2011

14.12.10

M'ha trucat el profe....

He rebut al mòbil una trucada del profe del curs on-line de pàgines web....

...Volia recordar-me que només queda una setmana per acabar el curs, i que encara no havia fet més que un exàmen (l'he corregit, n'he fet dos...).

També m'ha animat a fer NOMÉS els exàmens, perquè sinó NO PODRÉ ACCEDIR A ALTRES CURSOS DE Foment... (com que estàn tan sol·licitats, si abandones un passes a una mena de llista d'alumne no desitjat).

Jo tenia clar que només faria els exàmens, però ara ja he pensat que ni llegiré els temes abans de fer l'exàmen, aniré a buscar directament la resposta de les preguntes.... (uff, qui m'ho havia de dir amb lo bona estudiant que era de petita/jove...).

Confeso que, tot i l'edat, aquesta trucada m'ha fet posar-me a la defensiva amb el profe, i he justificat la meva falta de dedicació... igual que ho feia quan era petita....com empenedida de no complir amb les meves obligacions i compromisos....

Ai, ai, ai, encara he d'apendre a no sentir-me malament sinó arribo a tot.

9.12.10

Tres dies, tres museus

Aprofitant un llarg pont, els de casa hem fet una escapadeta a la muntanya. A respirar i ventilar-nos amb els aires del Pedraforca, i si hagués estat possible, fer àngels sobre la neu.

Lo primer ho hem fet (missió complerta!) perquè d'aires hem tingut força. Lo segon, no. I no és que no hagués neu (vam arribar i estava tot ben blanc i amb un bon gruix), però va marxar de la nit al dia, literalment, com per art de màgia (bé, no és cert, les temperatures van pujar, va ploure i va fer vent tota la nit i al matí....ja no hi quedava ni un bri de neu).

Així que ens vam quedar amb les ganes d'estirar-nos sobre la capa blanca i moure braços i cames a la vegada (sort que encara van restar algunes clapes de neu petites però suficients per fer una mini guerra de neu i un mini ninot de neu).

La ja menciona pluja, en format xirimiri, ens va fer que en tres dies visitessim tres museus (em va recordar un viatge a Hongria on vam visitar com deu museus en un dia....).

Primer, el Museu de les Mines de Cercs. Una visita a una antiga colònia minera, amb passeig per una casa de miners (dels capataços suposo, tenien letrina dins de casa) i accés a la part més exterior de la mina de carbó amb casc i viatge amb trenet (d'on d'aquí poc els Reis d'Orient aniran a recollir el carbó que repartiran a tots els que no ens haguem portat bé).

El Museu de les Trementinaires, sobre aquelles dones que viatjaven pel país venent herbes remeieres i unguents i que en més d'una ocasió havien estat considerades bruixes. El museu és petit però amb un interessant audiovisual d'aquest ofici que el museu intenta dignificar.

I finalment, ja que l'A. està estudiant a Picasso, vam visitar el Museu Picasso de Gósol. Encara més petit que l'anterior, i sense cap discurs museístic. Només una mostra de còpies dels dibuixos que va fer el pintor durant una estada de tres mesos en el poble. Però tot és bo per apendre una mica.

4.12.10

Posant ordre al món....

Ara que ja quasi he escrit 200 post, he pensat que era un bon moment per a fer un repàs i catalogar de què parlo.

I la veritat... em costa, perquè quan ja està escrit queda allà, i rellegir-lo s'em fa una feinada, però catalogar-lo... ja em sembla una cosa impossible. Vaja que clarament aquest bloc és una MISCEL·LÀNIA molt miscel·lània i molt PERSONAL. Ja m'està bé!

Però bé, per ordenar tot aquest garbuix he creat racons temàtics (amb més o menys encert) que tenen molt de calaix de sastre. Podeu fer propostes per canviar o millorar!, qualsevol comentari sempre és benvingut.

3.12.10

Estudiar sota mínims

Ja us vaig comentar que estava reciclant-me. I avui, un mes després de començar el curs he fet el primer exàmen (resultat: 10 punts... clar que no té cap mèrit, l'he fet amb el llibre al costat i buscant la resposta).

Segons el programa, se suposa que ja hauria d'haver fet 5 exàmens.... si, si, ja ho sé, no vaig bé.... Per això he decidit fer-lo sota mínims, és a dir, anar a respondre els exàmens. No tinc temps (ja veieu, són les 5 del matí i fa més d'una hora que estic llevada llegint i responent preguntes, això no és vida!) ni ganes (vaig esgotada).

Vaja, que amb tot, crec que no us podré crear mai una pàgina web (perquè d'això va el curs), si comptàveu..... ho sento, encara que seguint el llibre.... potser m'ensortiria i tot.

Crec que és la segona o tercera vegada que em passa. Penso que podré seguir un curs on-line, però no... em falta força de voluntat o em sobren obligacions diàries.

2.12.10

Aigua sota la rajola

Tot el dia que he portat les botes brutes de fang!

I per què? Doncs perquè després de la pluja l'aigua és queda ben amagada sota les rajoles del carrer. I això, que si estiguessim en un desert seria una benedicció, és enmig de la ciutat una mala passada (al menys per mi). Sempre tinc la sort de trepijar la rajola moguda que, en agraiment, m'ofereix un bon raig d'aigua amb fang!

Clar que de fet no té la culpa ni l'aigua ni la rajola, sinó els sapastres dels paisatgistes i dels operaris que dissenyen i fan una ciutat en què una via peatonal, on també hi pot circular tot el trànsit de mercaderies que necessitat un mercat, sigui de rajoles sense cimentar (una tècnica que ja es veu super innovadora i eficient!).

1.12.10

Primer dia d'advent

Avui comença el compte enrera perquè arribi de nou el Nadal, i a casa, ja ho estem vivint.

Jo de petita, no havia vista mai un calendari d'advent, de fet ni sabia què era. I si després ja havia escoltat la paraula, em sonava a una cosa molt "anglosaxona".

Però ara, el calendari d'advent ja forma part de les tradicions de casa.

I tot va començar amb un primer calendari que ens va enviar la nostra amiga americana ara ja farà cinc anys.... Els primers van ser d'aquells que s'il·luminen per dins, preciosos... Ara, però, el que interessa és que tinguin xocolatina a dins... i la veritat, no són gens agraciats. Què farem!