I per què? Doncs perquè després de la pluja l'aigua és queda ben amagada sota les rajoles del carrer. I això, que si estiguessim en un desert seria una benedicció, és enmig de la ciutat una mala passada (al menys per mi). Sempre tinc la sort de trepijar la rajola moguda que, en agraiment, m'ofereix un bon raig d'aigua amb fang!
Clar que de fet no té la culpa ni l'aigua ni la rajola, sinó els sapastres dels paisatgistes i dels operaris que dissenyen i fan una ciutat en què una via peatonal, on també hi pot circular tot el trànsit de mercaderies que necessitat un mercat, sigui de rajoles sense cimentar (una tècnica que ja es veu super innovadora i eficient!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada