El Nadal ha passat

Els dinars copiosos (on no han faltat els tradicionals galets, el pollastre de corral i els canalons) els atabalaments, els petits accidents i les sobretaules, vaja el propi de les celebracions amb la gent que volem al voltant de la taula, ja han quedat enrera, a l'espera dels propers Nadals.

El tió va resistir els incomptables cops de bastó que va rebre i es va portar bé amb nosaltres. Ens va tocar, entre d'altres un magnífic joc de l'Uno, que ens ha entretingut les sobretaules de grans i petits durant aquests dies. Aquest any, excepcionalment, els tions de casa (perquè tenim 2), es quedaran uns dies més amb nosaltres perquè els de casa trobem que s'hi han estat poc (algú encara li va donant cops a veure si caga alguna cosa més, i no sóc jo, encara que si que vaig ser jo qui va demanar als tions que no marxexin al dia següent... el que es fa per la il·lusió de les nenes: parlar amb un tronc!).

Bé, doncs ja està, el Nadal ha passat, i després de tenir-ho tot recollit, he tingut la sensació de que de nou l'havia sobreviscut.

I avui, després d'un dia de feina (sabent que a casa hi eren tots menys jo, grrr, quina enveja!), fins i tot em semblen llunyans aquests dies de Nadal.

Ara queden algunes dates senyalades per celebrar, però ja no hi hauran trobades multitudinàries, a excepció de la munió de gent que ens trobarem en la cabalgada de Reis, en la qual ens haurem de fer forts en el nostre lloc per a veure'ls passar en primera filera.