22.6.11

Infoxicació

Llegia fa un parell de dies un article d'El País titulat:
Atentos a todo... y a nada, i em va agradar.

Realment, m'hi reflecteixo, en certa manera.

Atenta quasi continuament als correus (de la feina, personals), a les xarxes socials, al bloc... pateixo el que alguns han denominat "infoxicació" (a mig camí entre la informació necessària i la intoxicació per l'excés de la mateixa, encara que m'autodefiniria com que no sóc dels casos més greus que hi han al món).

Realment llegeixo molt, però molt transversalment. La informació m'arriba i se m'oblida a la velocitat de la llum. 

M'agrada aquest món tecnològic, però no del tot. Encara m'encanta més pendrem molts "temps out of technology" i gaudir de parcs, amics, solete.......

20.6.11

Dia gris

Encara que el dia pintava que discorreria bé, el cel ha aparegut gris, cobert de núvols baixos.

Potser ha estat un senyal, o simplement una coincidència, però el meu jo ha quedat força trastocat quan he pogut veure com l'interior d'un amic es subjecta al seu cos per uns fils molt i molt prims. Sembla que en qualsevol moment es desplomarà, tot i que al mateix temps, amb un crit silenciós, demana: Salveu-me! Ajudeu-me! M'ofego!

Ell podia haver fugit quan m'ha vist, però ha volgut deixar passar un minut del seu temps per esperar-me, sabent que els seus ulls el delatarien.

Jo porto tot el dia pensant en com el puc ajudar. Què puc fer per donar-li la mà i ser una de les persones que junt amb la seva família el treguin del pou on ha caigut..... He de trobar la manera de comunicar-me sense que ell se senti encara més enfonsat.

17.6.11

Vida social...

Qui diu que les dones de més de quaranta, casades i amb fills petits no tenim una intensa vida social????????

Doncs us explico la meva agenda d'avui:

14:30 hores. Dinar amb "un home". (un dinar superromàntic de bocata al costat de la feina, això si, ell, el J., i jo sols, sense nenes vull dir, perquè sols, sols no, el bar és ple de gent.....).

16:45 hores. Recollir les nenes a l'escola i salutacions a tort i dret a les mares i pares de la classe de l'A.

17:00 hores. Entrega del regal a la mestra (bé, de fet no hi aniré perquè no he participat. Hi participaria si el regal involucrés a les criatures i no únicament a les mares. Per cert, a la classe de la C. també hi havia regal, però idem a l'anterior. No sé quan li donaran. Dec ser una mare superara!!!).

17:15 hores. Festa d'aniversari d'un nen de la classe de l'A. (ja veieu, és la segona, i ningú ja no m'ha dit res de regal conjunt, hauré marcat territori????) i xerrameca amb mares (tenim tema de conversa: la reunió de fa un parell de dies a l'escola).

20:30 hores. Donar de sopar a les nenes i esperar al J. veient "Tom i Jerry" (espero que serà algun capítol que no hagi vist, si pot ser......).

21:30 hores. Sopar amb les mares de la classe de la C. en restaurant gallec. Només mares!, es veu que per alguna raó que desconec només les mares podem quedar per sortir (res de coses mixtes o parelles). No conec a ningú. Hi vaig per conèixer a algú, i per poder fer "grup" també per la C., que de moment sempre va a remolc de l'A. (clar, que per això C. és la petita i A. la gran).

En stand by per als propers dies: sopar amb música amb les mares de la classe de l'A. i sortida amb dinar a un SPA amb "les amigues del bar de tota la vida". Uffff. se m'acumula la feina.....!!!!!! (ja veig que tot el meu món gira entorn a les mares.... però la cosa és així.... què li farem!!!!).

15.6.11

Primera setmana de vacances

A menys d'una setmana per a que acabi l'escola i comenci pròpiament l'estiu, els de casa ja estem pensant en la nostra primera setmana de vacances. Coincidirà amb la darrera del mes de juny, i després d'haver fet una petita volta al món pensant a on podiem escapar-nos (Gran Canària, Lanzarote, Menorca, Sardenya, París, Ametlla de Mar...), finalment ens hem decidit per l'Escala. Un poble que ja coneixem però que ens encanta (les petites platges al mig del poble, el passeig fins a Sant Martí d'Empúries....).

De fet, només anem a cercar descans, moooooooooolt de descans, i disfrutar del temps i de les activitats que fem en família....

Estem frisant per que comencin ja!

9.6.11

Trastos per "cuinar"

Ja ho deia en un post anterior (i a més, veig que el tema és cíclic, perquè fa just un any que pel cap em va passar el mateix, però això no m'impedeix tornar-hi, uff què previsible que sóc!!!!...), els trastos (o cachibaches) de cuina em tenen el cor pres. I mentre no deixo anar els meus desitjos/capricis, aquests es queden ben controlats dins meu. Però, ai, quan el meu cap em traïciona i em deixo emportar pel consumisme.....una sensació de que no tinc prou m'envaeix.... I ara, és difícil controlar-la.

tot va començar fa poc més d'un mes, amb una promoció dels formatges Philadelphia per aconseguir una Thermomix. Ja sé que no tinc lloc, etc..... però, i si em toqués? Seria meravellós! Molt millor que si em toqués un cotxe! Així, que vaig posar tota la família en dansa per poder participar més vegades... però res de res (què altra cosa podia passar?).

Pel camí, una companya de feina em va mostrar una "magnífica oferta de la marca Lekué" (en una d'aquestes webs que venen coses diverses amb més del 60% de descompte)... i no em vaig poder resistir: he comprat un motllo desmuntable per pastissos per només 8€!

La cosa és que la xarxa va plena de webs que venen el que sigui com superofertes, i per tot arreu rebo correus que em conviden a comprar més "trastos de cuina" en stocks (gelateres al Lidl, articles Iris, Taurus, etc.) a preus magnífics... i m'està costant molt reprimir-me.

Tot m'encanta! Tot em sembla baratíssim" A veure si poso seny!

5.6.11

Jo i els cogombres

Fa uns dies que els cogombres van amunt i avall, que si si, que si no.... en tot cas problemes per les exportacions. Els mitjans de comunicació van plens i les xarxes socials també. Fins i tot està circulant una iniciativa que promou la compra d'un quilo de cogombres per ajudar als productors espanyols.

Jo he pensat que potser m'hi sumaré (encara que no m'agraden gens els cogombres), però només si el producte és català.

Per què? perquè la gent de l'Ebre enllà són els que ens tenen una mania increïble, i d'entre altres són els que van provocar la crisi del cava, no fa tant. I què van haver de fer els productors d'aquí? Espavilar-se tot sols, com sempre.Obrir fronteres i nous mercats....

Doncs que els productors de cogombres també busquin altres solucions...., perquè el mercat té aquest risc, ara potser és l'ecoli però d'aquí no res potser és que hi ha un altre productor xinès o camerunès més barato que nosaltres, i llavors, què?

Però en tot això, s'han plantejat un parell de temes dels que ningú parla: per què no sempre comprem productes de casa i de proximitat? cal la sobreproducció alimentària que estem forçant i de la qual una part ja està prevista que es malmetrà?

Ah! per cert, una vegada més felicitem als que creen estats d'alarma sanitària.