Una de les meves dèries és la cuina....I vosaltres direu, quina sort han fet a casa seva! Deuen menjar coses sanes, imaginatives, variades, sorprenents, elaborades....
Però res més allunyat de la realitat. Cada vegada vaig a pitjor....i la meva cuina s'assembla cada vegada més a la de la meva mare (en aquest cas no perquè sigui excel·lent. De fet, ella mateix sempre ha dit que com que no li agrada no surt de les coses a la planxa i, amb sort, d'una arròs amb conill i cargols acceptable. Sort en els darrers anys del cuinetes del meu pare....)
Tanmateix, quan veig estris, màquines i parament de cuina, la vista tot ho mira, i el cor tot ho vol.
Sempre penso "això em serà superútil i faré....Humm, què bo! M'encanta. Què guai fer crema catalana en un moment, neules, gelats i sucs amb fruita natural, pa i iogurts; ratllar les pastanagues en finíssimes tires i tallar les patates totes iguals; fregir sense embrutar en un espai mini; tenir motllos de silicona de totes les mides, safates d'amanida, gots de coloraines, una mànega pastelera, una mànega de xurros,....iiiiiiiiiiiiiiii...., perquè no, un robot de cuina que ho faci tot, tot i tot."
Passat el moment d'eufòria, que darrerament és força sovint gràcies als anuncis que m'envien per correu electrònic els amics del Lidl (sempre tenen alguna proposta per la cuina a preus molts interessants), el desig s'esvaeix.... perquè penso: on ho posaràs? la cuina és petita. Recordes aquella centrifugadora d'amanida que vas llençar? i la fregidora que vas regalar? per no dir res de la batedora de sucs guardada dalt de l'armari o dels vint motllos diferents que encara no he estrenat.....
I com podeu imaginar, em quedo sense robot de cuina, planxa de neules, gelatera, panificadora, iogurtera...
Però tranquils, tinc una minipimer i un fantàstic llapis cremador (una mica infrautilitzat, això si)....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada