30.12.11

I pel 2012....

...m'ho han  passat i ho vull compartir. És fabulós. No tinc més paraules, aquí hi són totes, TOTS ELS MEUS DESITJOS PER MI I PER VOSALTRES....

Troballes a la nevera

Ja han passat aquests tres primers dies del Nadal. Per davant encara queda Cap d'Any i Reis. Vaja, més àpats pantagruèlics....

I pel camí, a menjar de restes, i a preparar dinars amb totes les troballes que apareixen a la nevera i al rebost.

Com sempre em passa, no preparo una carta amb el menú (sé de qui ho fa i potser per l'any vinent ho faré triant la tipografia més bonica i imprimint-los en l'HP), i en conseqüència, sempre se'm queden coses per posar a taula (recordeu que ja he parlat a vegades de la meva mala memòria).... És clar, que també hi ajuda,  les mil mans dels convidats entrant i sortint de la cuina, volent ajudar.

Aquesta any no van sortir a la taula, uns musclos al vapor, uns llagostins a la planxa, unes boletes de patates, el paté de salmó, un formatge de tupí, el carpaccio (de sobre, comprat a l'Hacendado, però molt bo) i el pseudocaviar del pobre.

Bé, ara que sóc conscient de la seva existència, ja pensaré com apareixeran als nostres plats dels propers dies.... (tot i que llagostins, musclos i carpaccio, a dia d'avui, ja han "desaparegut").

26.12.11

Davant l'adversitat, postitivisme

El racó més nadalenc de casa nostra
Fa poc més d'una setmana, la veritat és que tenia ganes que les festes de Nadal ja haguessin passat. Encara no havíem parlat amb el J. de com les celebraríem. La seva mare estava molt fràgil a casa, i a més rondava el tema del seu germà, una mena de fill pròdig amb tots els ets i uts (tema que m' --ens-- incomodava). Vam trobar una mena d'"entente", entre casa dels seus pares i casa dels meus (fins l'any passat, els seus pares sempre passaven els Nadals a casa nostra, en una contínua barreja de les dues famílies prou bona).

I gràcies a la màgia, de sobte va aparèixer el follet del bosc Voki, que ens va donar una nova perspectiva de les festes que s'apropaven, en encoratjar-nos a anar al bosc a buscar el tió (vegeu el seu missatge). I vam anar, i el vam trobar, i durant una setmana l'hem estat alimentant d'allò més bé per a que la nit de Nadal ens cagués moltes cosetes....

Però com que les coses no podien ser d'una altre manera, a meitat setmana, de nou la meva sogra va ser ingressada, i de nou, els fràgils plans els vam haver de canviar.

I com sempre, com si un àngel ens acompanyés, els dies no han anat gens malament. Ens hem pogut reunir, celebrar amb tranquil·lat el Nadal. Essent pocs, anant amunt i avall, però amb ganes. Retrobant a la família, i recuperant una estranya normalitat amb l'ausent. Hem fet cagar el tió, hem menjat escudella i carn d'olla i canelons.

Desitjo que l'any vinent ens sigui propici.


BON NADAL!!!!

12.12.11

L'innocència dels nens en Nadal

S'acosten dies en que tots ens omplim la boca del que valorem que els nens mantinguin la seva innocència en aquestes festes. Que continuïn creient que els Reis, Papa Noel o el Tió existeixen. Que els regals els estan fabricant uns elfs en un lloc amagat...Que la màgia existeix! 

Però en aquesta societat consumista en la que estem immersos és tan difícil mantenir el secret que no entenc com que amb set o quatre anys no descobreixen que tot plegat és una bona mentida dels pares (i mira que diem que no es poden dir mentides!!!).

Avui he anat al centre comercial per comprar unes coses pel festival de l'A., i vinga gent amunt i avall plena de paquets, gent fent cua per embolicar les joguines en una paradeta al bell mig de tot (allà on no passa desapercebuda ni per casualitat) i gent comprant carros sencers de joguines a l'hiper (inclús acompanyats amb els nens, d'uns dos anys, suposant que el dia que rebin el regal no el reconeixeran).

Elles han dit: Mira mare aquí emboliquen regals!!! I jo he pensat: Glupppsss!!! 

Però la cosa no ha passat d'aquí, tot i que jo ja m'estava preparant una SUPERMENTIDA per sortir del malpàs.

Senyors (els dels centres comercials i la societat en general), no podríem ser una mica menys ostentosos en aquests dies de què tot es pot comprar i deixar més espai per la il·lusió?????

10.12.11

A algú segur que li pot interessar...

Divendres a la tarda. Després d'algunes hores de moure llibres i mobles a l'estudi per fer-lo una mica més "aprofitat", el que hem aconseguit és treure dels prestatges: dos bosses de vídeos i un carro de la compra ple de llibrots.

Dels vídeos, com que no tenim ja aparell reproductor dels mateixos, conservarem només els del nostre casament (tres), que ens van fer els cosins en un dia tan memorable (ara convenientment els portarem a una famosa franquícia per a que ens els digitalitzin, ens hem de modernitzar, oi???).

Els altres vídeos i els llibres els he portat directament a la biblioteca del barri. Però no els ha interessat res pel seu fons, i he estat convidada a deixar-los en una taula oberta per a que tothom agafi el que hi ha lliurement segons els seus interessos....

I així ho he fet!!! Segur que hi ha algú que li pot interessar allò que a mi ja no em fa servei.... I sembla que és així, perquè per una altre raó he passat per la biblio poc abans de tancar, i ja no quedava res a la taula....

Ara tinc, una col·lecció de posagots del J. que no sabem què fer, algú li interessa????

1.12.11

M'en vaig tranquil·la a la feina

Alguna vegada ja he comentat que a casa el J. s'encarrega de les nenes pels matins i jo per la tarde.

Però ahir, vaig tenir unes molt bones sensacions, quan a les 7 del matí jo sortia per la porta de casa per anar a treballar, i el J. es va quedar a la cuina, davant el foc, preparant una truita per a fer-li un bocata a l'A. que anava d'excursió (més tard i com cada dia, aixecaria les nenes, esmorzarien plegats, les ajudaria a vestir i les portaria a l'escola).

Realment, la parietat de les tasques a casa no vol dir exclusivament repartir-se les tasques al 50%, oi?