30.9.09

Lorenzo's Oil

IMPRESSIONADA!

Aquesta és l'única paraula que em surt en pensar en la pel·lícula que ahir vaig veure a 8TV.

Impressionada per la història.... pel sofriment que pot patir un nen i uns pares.... (inimaginable si no passes per això) ... i pel coratge que es pot arribar a generar per a superar-ho o trobar respostes, possibilitats, solucions.....

I jo atabalada perquè els d'Orange m'estan fent la vida impossible per a canviar-me de companyia... i encara no ho he aconseguit....

Aquí va el trailer:


22.9.09

Inici de curs


Ja hi som altre vegada. Ja ha començat el nou curs escolar, i amb ell la normalitat fins les properes vacances.



La nena gran a la l'escola, la petitat a un espai municipal de relació entre nens i famílies, i nosaltres amb els horaris laborals adaptats a les necessitats: menys estona de parc, avançar el sopar per anar a dormir més d'hora, etc.

A més, aquest any, aquest inici de curs ha vingut acompanyat de pluja (que ja calia!), de manera que sembla haver donat com un cop de porta a l'estiu.

El que no sembla que hagi quedat darrera la porta són les queixes de les mares (que són amb qui parlo) sobre el que costa portar els nens al cole.... (ja arrosseguem el tema des de juny!).

Jo no ho nego, però no m'escandalitza el que pago per portar la meva filla a l'escola que jo he triat. Primer perquè penso que em compensa el que pago amb el que rebo, i segons, perquè els preus ja els conec des del mes de juny..., així, què, on està la sorpresa?.

Per tant, per què ens escadalitzem del que paguem en llibres, i no del que paguem per un programa de la Wii?

Per què diem que si a l'escola s'embutxaquen el que paguem i que no va a parar a la millora de l'escola no ho preguntem obertament a l'escola o participem en els seus mecanismes de participació?

Per què ens queixem de si l'uniforme és molt car però comprem unes sabates de marca als nostres fill@ quasi tant cars com tot l'uniforme?

I en tot cas, si no t'agrada l'escola concertada que has escollit lliurement no t'en vas a la pública on assegures que és tot gratis? (jo ja sé per què, i segur que molts de vosaltres també.....).

A més, segons un estudi d'ahir de Caixa de Catalunya, sembla que tenim un important francàs d'escolar a casa nostra, i entre d'altres és important la implicació familiar en l'educació i els seus fruits (i estic d'acord).

Per això, aquestes actituds m'indignen, crec que s'ha de ser més coherent amb les eleccions que fas i el que opines de les coses, perquè sempre està en la teva mà, canviar-ho, no? i en tot cas, les teves actituds com a pares segur que seran les que reproduiran els teus fills (si més no en part).

18.9.09

Things You Can Tell Just by Looking at Her

Aquest és el títol original d'una pel·lícula que casualment vaig veure la nit del dimecres, en un d'aquests canals de la TDT (no recordo quin).


M'hi vaig enganxar, malgrat alguns talls d'anuncis excessivament llargs i que sabia que no m'aniria al llit abans de dos quarts d'un (això, normalment em desanima a veure res a la tele de nit).


Com a capítols inconnexos, explica les històries d'unes dones amb un fort component de soledat a les seves vides, i de tristesa. Només alguns subtils fets, que s'evidencien més i més a mida que transcorre la pel·lícula, fan de nexe d'unió entre les històries (una imatge, un personatge casual...), que acaben força entrellaçades i amb un apunt d'esperança ... o no (que cadascú s'imagini el que vulgui).


Em va fer pensar. .. per sort, mai he sentit aquest "dolor de soledat".


Us poso el trailer, i em sembla que You Tube, ofereix més trossos del film.





17.9.09

Sabates a 9€, quina bogeria!

Es podria dir que he tingut sort i, tot que no he anat de rebaixes (considerant com a tal l'acció de sortir expressament de casa amb la intenció de comprar tot el que vegi als aparadors en època de rebaixes), tinc a casa tres nous parells de sabates. I de sabates de més de 40€ en temporada! Quin xollo!

Ha estat la casualitat la que s'ha aliat amb la meva sort, i en un parell de sabateries he trobat aquestes "joies". Unes són per l'estiu que ve (per sort crec que no em creixerà el peu) i altres ja les he estrenat avui, tot arriscant-me a que les anunciades tempestes de la tarde me les deixen fetes un drap.

La meva economia no ha patit grans estralls amb la meva compra a lo Imelda Marcos, però crec que l'economia mundial tampoc s'en beneficiarà gaire de la meva despesa, i no ajudaré gens a sortir de la crisi....

Però, no podia deixar passar aquestes oportunitats! (el meu ànim està millorant per moments, ara entenc a les grans fortunes que gasten i gasten com a teràpia de millora personal).

Ah! M'oblidava de dir que són molt còmodes i que....m'encanten les papallones que hi ha dibuixades!

14.9.09

Midlife Crisis o crisi dels 40?

Ja estic a l'equador del meu quaranté aniversari, i sembla pel que diuen els entesos que estic, d'altre banda com tothom de la meva edat, en plena midlife crisi.

I segurament hi ha un punt de veritat.

Hi ha aquests moments en que penso si la feina que faig és la que vull fer, que m'agradaria donar la campanada i treballar en un projecte personal, satisfactori, atractiu.... i sobretot, que sigui molt i molt adaptable a les necessitats "interiors"... (ah! però qui és el guapo que té la idea genial?)

Hi ha moments en què penso que he de renovar la meva imatge exterior i trobar una adequada i em satisfagui més que l'actual (encara jove però elegant, per exemple), agradable i sense estridències, però que es recorda....

No és que ho segueixi fil per randa, però estic força d'acord amb el que diu aquest article d'El País.

Tot i que aquestes insatisfaccions no seran també fruit de la falta d'entusiasme per nous projectes de la meva empresa actual o de l'avorriment de veure'm sempre igual davant del mirall?

10.9.09

Roba a l'armari

No sé si com que s'acosta la tardor, passa una cosa semblant que a la primavera (astenia primaveral), però estic una mica "apàtica". I a més d'anar una mica lenta en tot, i mandrosa per tot, miro el meu armari i no m'agrada res. Estic cansada del que tinc i sóc incapaç de imaginar-me si tinc cap mena d'"estil".


És clar, que tampoc és que em compri cada temporada una nova col·lecció (hi ha coses que tenen més de 10 anys), però quan compro algo és perquè m'agrada (mai de manera compulsiva), però després, al cap de dos o tres anys.... com que ja no m'agrada.... Però com que no està trencat, em sap greu ventar-ho (potser pot servir per un dia si vaig a una casa rural sense calefacció, a fer una caminada per la muntanya o un sopar de gala) ... i, apa...., allà està entaxonat en un prestatge....


...Això, també deu condicionar la meva relació amb la roba... el desordre que hi regna no ajuda gens a que m'agradi.


Tanmateix, ahir vaig anar de botigues (hi vaig dedicar 30 minuts)... i tal i com m'havia passat algun altre dia durant les rebaixes no vaig veure res de res (és més, diria que tot és massa horrendo pel meu gust) ... vaja, una perla ben boniqueta a bon preu.... Igual no vaig remenar prou!

7.9.09

Ikea: el fenòmen revista anual

Dimecres a la tarde, rebo el nou catàleg Ikea 2009, plens de "llaminadures" per "redecorar la teva casa" (i així, la teva vida), a preus reduïdets (és clar, jo i 3 milions d'habitants de Barcelona).
Ara em fixo en això, ara en allò, mira quina cucada per tres duros!, això ens aniria bé per aquí, no?... (cosetes que ni haviem pensat i ni imaginat, ja deu funcionar així això de la moda i la decoració, però com que no sóc un crack en aquest tema.... doncs em sobta una mica).
I apa, excursió organitzada el dissabte al matí a Ikea, a comprar aquelles tres cosetes que donaran un aire nou a la casa.
Però, d'on ha sortit tanta gent?????!!!!
Ai!, on tinc el cap? com havia estat tant ingènua que no hi hauria gent.... si tothom ha rebut el catàleg la mateixa setmana i tothom ha vist tres coses "imprescindibles" per a casa seva.
Malgrat la riada de gent accedint a la botiga, encara hem fet via, i ara ja hem començat a "redecorar casa nostra", que després de 13 anys.... ja va essent hora, no?

2.9.09

Faig la pinta de marxosa?

Aquesta és la pregunta que de nou m'he fet aquest matí....

Eren abans de les 8, i no estava mirant de millorar el meu aspecte facial davant del mirall del bany....

...estava circulant tranquil·lament, i sense fer cap infracció (portava inclús els llums del cotxe encesos i això que era de dia), pel final de les Rambles. I com no! Hi havia un control de la Guàrdia Urbana...

Sempre em paren al mateix punt i a la mateixa hora. Segons em diu l'agent´"és un control preventiu". És que només m'ho fan a mi? Perquè amb la d'avui és la tercera vegada que em fan passar la prova d'alcolhèmia.... La primera anava amb una companya de feina "embarassadíssima", és a dir amb una panxa del tamany d'un camp de futbol. La segona sola, com aquesta.

Ja no és pel fet, que no em preocupa perquè sé que donaré 0.0, és pel fet que si és preventiu i se suposa que ha de evitar accidents, etc... no sé perquè no tenen millor ull els agents que decideixen qui paren. És clar, que potser si que trien a qui paren, i van parant a persones com jo per a que les estadístiques siguin menys catastròfiques... Doncs malament! Si és tracta de prevenir, no haurien d'haver estadístiques. Haurien de tenir criteris per a aturar aquells que poden suposar un perill per la resta pel seu estat.

Avui, amb la veterania que em donen tres vegades de "bufar", no ha calgut ni que em diguessin què i com ho havia de fer.... Ho he fet "jo soleta". Això sí, després de dir que era la tercera vegada que em paraven (l'agent m'ha replicat que no em tenia vista.... --què haurà volgut dir?--) i que com que això em feia arribar sempre tard a la feina, que si em podien fer un justificant de la prova (resposta: no??!!!, amb una cara d'al·lucine).

Esperarem la pròxima.

1.9.09

Nou curs

Primer de setembre. Tinc la sensació que comença un nou curs escolar, laboral, espiritual.....

Però perquè comenci bé, necessito veure ploure. Necessito un bon xàfec d'aigua, que em faci quedar-me a casa tot una tarde, mirant pel balcó com corre l'aigua pels carrers, com la gent s'amaga sota teulat o camina amb paraigües ben acolorits, com sonen els trons a la llunyania i, sobretot, ensumant l'olor embriagadora de la pluja en contacte amb el terra i els arbres de davant de casa....

Perquè aquesta flaire em renovarà per dins, l'ànima... i serà el punt i final perfecte al que han suposat les vacances, i un punt de partida immillorable per la propera temporada....

No vull més dies grisos sense pluja!