No sé si com que s'acosta la tardor, passa una cosa semblant que a la primavera (astenia primaveral), però estic una mica "apàtica". I a més d'anar una mica lenta en tot, i mandrosa per tot, miro el meu armari i no m'agrada res. Estic cansada del que tinc i sóc incapaç de imaginar-me si tinc cap mena d'"estil".És clar, que tampoc és que em compri cada temporada una nova col·lecció (hi ha coses que tenen més de 10 anys), però quan compro algo és perquè m'agrada (mai de manera compulsiva), però després, al cap de dos o tres anys.... com que ja no m'agrada.... Però com que no està trencat, em sap greu ventar-ho (potser pot servir per un dia si vaig a una casa rural sense calefacció, a fer una caminada per la muntanya o un sopar de gala) ... i, apa...., allà està entaxonat en un prestatge....
...Això, també deu condicionar la meva relació amb la roba... el desordre que hi regna no ajuda gens a que m'agradi.
Tanmateix, ahir vaig anar de botigues (hi vaig dedicar 30 minuts)... i tal i com m'havia passat algun altre dia durant les rebaixes no vaig veure res de res (és més, diria que tot és massa horrendo pel meu gust) ... vaja, una perla ben boniqueta a bon preu.... Igual no vaig remenar prou!
Pel que sembla, pateixes el que s'anomena síndrome "postvacacional". No et preocupis, és normal. D'aquí a pocs dies et sentiràs bé i ja podràs comprar a tort i a dret en totes les botigues de la ciutat.
ResponElimina