Carnaval

Ja he encapçat les disfresses de les nenes.... i fins el proper carnaval. Jo que no sóc molt carnavalera, i per suposat, no tinc mans ni gràcia per fer creacions, enguany ens hem ensortit, de nou, prou bé a casa.

Aquest any una donació i un parell de regals m'ha fet crear un bon fons d'armari per uns quants carnavals (estrella, angelet, infermera, xarleston, caputxeta, princesa, etc).

Tanmateix, he rebut alguna que altre oferta d'intercanvi de disfresses entre famílies, i em sembla que també les utilitzaré l'any que ve. Però, ja sabeu, si voleu fer més gran la cadena d'intercanvi, jo també puc passar alguna cosa.... Perquè, també seria coherent que això que els pares volem inculcar als nostres fills, el compartir, ho fem nostre, no?

Aquesta festa reb un bon impuls des de les escoles. Una setmana d'anar fent-los vestir coses no habituals, festes especials, senyor carnestoltes al pati, rues, etc... té el seu efecte, oi?

Si no, segurament, els/les nen@s (ara m'ho fa dir així la meva nena, que hem de ser políticament correctes) no tindrien tantes ganes de sortir al carrer creient-se que és una campanilla, quan en veritat va de pera amb fulla i tot o de princesa amb diadema (quan no volem portar ni unes cues els dies de cada dia).