Des d'ahir al migdia que necessito "urgentment" unes sabates de taló....No sé si era la llum del carrer, les ulleres de sol, aquests dies grissos de febrer, que l'hivern comença a preparar-se per deixar pas a la primavera, que estic terríblement cansada, que s'acosta el dia de retrobar un bocí d'infància o que la meva autoestima potser està de vacances....(o tot junt a la vegada), però em va semblar que la distància entre els meus ulls i el terra era menor que altres dies.
Vaja, que em va donar la sensació que era molt més baixeta que el dia d'abans i que no aixeco un pam de terra. És una sensació estranya!
Em vaig sentir (i encara avui) molt a prop del terra, com que un pes excessiu em queia a les espatlles o que alguna cosa sota els meus peus s'em volia engolir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada