29.7.09

Dues hores...

.... aquest és el temps que he passat per dinar amb la meva amiga T. Poc temps, ja ho sé, però no en disposo de més sense sentir-me "una mala mare" (ja ho sé, no ha de ser així, però ho és).

Però ha estat bé. En un restaurant a la platja de la Marbella. La fideuà, ben bona.... i entre cullarada i cullarada, ens hem posat al dia de les novetats de la família, les feines, i de com van les coses en general.

Tot aquest temps no hem perdut el contacte, però calen aquestes trobades. Ens venen molt de gust mantenir la "xerradeta del cafè"... per ella amb una "vella" companya (ara ho fa amb d'altres) i per mi.... perquè ja no tinc temps de cafè amb ningú....

26.7.09

Nas cremat

Aprofitant un breu cap de setmana hem fet una escapadeta a Queralbs i Núria, dormir al primer i passar el dia al segon. Els bons dies que ens han acompanyat han fet que el meu nas es cremés una mica....

L'apartament, a la carretera de Fontalba, correcte, i les nenes encantades... Només obrir la porta tot van ser: què xuli! mira una terrassa! unes cadires de fusta! una habitació que també és menjador!

Com que hem arribat a l'hora de dinar, hem aprofitat el lloc, i hem dinat uns deliciosos espaguetti que havia preparat a casa....

Per la tarde, una escapadeta a Fontalba, i una breu caminadeta per la muntanya. Quan siguin més grans les nenes, tornarem aquí i farem l'excursió al santuari de Núria caminant.

Diumenge al matí. Agafem el cremallera de Núria. Sort que les nenes no paguen i l'excursió surt més econòmica aprofitant un descompte per mi , ja que no em dic Núria ni Gil, sinó pujaria sempre que volgués gratis. Un curt tajecte i ja som al pla de Núria. Com sempre, magnífic!

Malgrat que el lloc és una mena de parc temàtic --ho podeu veure a la web Vall de Núria: ponies pels nens, barques al llac, un parc d'activitats infantils i una atractiva botiga de souvenirs (tot previ pagament, tot i que es poden visitar un parell d'exposicions i, per suposat, el santuari)--, i hi solen haver molts visitants, el lloc m'agrada. Es respira muntanya...., i encara que sembli mentida... tranquilitat.

Només cal agafar el telecabina (un altre atractiu més) i pujar fins a l'alberg del Niu de l'Àliga, caminar quatre passes i estar lluny de tothom.

Des d'aquí dalt la vista és magnífica, i sé que algun dia la veuré quan el sol es pongui i els visitants abandonin la vall.... (aquest alberg pertany a la xarxa de la Generalitat, i entra en el programa de Vacances en Família, i potser l'any que ve ens toca! sino ja hi vindrem pel nostre compte).

22.7.09

Posibilidad de crecimiento profesional....

Avui he rebut més d'un centenar de correus (SPAMS, evidentment), que em conviden a canviar de feina.

Amb títols com "Posibilidad de crecimiento profesional", "El trabajo hermoso en la crisis", "La crisis ha acabado. Trabaje con nosotros", "La carrera en la gran empresa" o "Una ottima oferta de empleo", tots diuen el mateix, inclòs el no despreciable sou de 2.000 € mensuals més comissions (quin xollo!), en un castellà horrendo, provinent segurament d'un traductor automàtic. Això sí, cadascun amb un correu diferent on dirigir-me donant les meves dades, encara que suposadament ja s'han llegit el meu currículum....

Però, estic pensant... tants correus en el fons no serà una "senyal divina" del que hauria d'estar fent????

21.7.09

Riscos laborals.... tercera part... temperatura ambient

Normalment aquesta és la situació que vivim a l'oficina. Un es mor de calor i posa l'aire acondicionat a tota castanya, i la resta, majoritàriament, ens morim de fred i quedem garratibats.

És clar, que això és el que passa a la majoria d'oficines del món (si més no és el que em transmetren centenars o milers de blocs en una senzilla cerca a Google)....


Oi que la temperatura ambiental a la feina és també un risc laboral?

Per excés o per decés: Massa calor dóna somnolència, mals de cap etc., mentre que un fred excessiu afavoreix contractures, també mals de cap i algun que altre constipadet.

Doncs ningú en va parlar al famós curs sobre riscos laborals.... Ni tant sols per casualitat.... I això que és un dels conflictes més vius a qualsevol oficina! I en algun cas, potser pot proporcionar algun cop de puny.... (una lesió més).

Personalment crec que això dels aires no és una bona fòrmula de refrigeració. Prefereixo finestres obertes que facilitin la circulació de l'aire. Per mi, el fred constant (ningú no deixa l'aire als 25ºC aconsellats per la Generalitat en la seva campanya d'enguany: AQUEST ESTIU NO PASSIS FRED, i moltes vegades el situen al voltant dels 20ºC), massa sec i, sobretot, massa directe sobre les persones.


Malgrat tot, portem dos dies que tothom estem d'acord. Ens morim de calor!

L'aire acondicionat s'ha espatllat, i el projecte arquitectònic del modern edifici que alberga l'oficina no permet utilitzar el sistema tradicional de finestres obertes.

Els gran ventanals, que ens donen una llum envejable (tot i així tenim els llums encesos...), tenen unes grans persianes per evitar el sol situades, però, de tal manera que no ens permeten obrir finestres i baixar persianes. O una cosa o l'altre.... Això sí, sempre que no sigui una finestra espatllada que no es pot obrir o una persiana que estigui arreglada i pugui pujar i baixa....

Això si, com que la cosa potser va per llarg, l'empresa ens abasteix d'aigua o refresc fresquet, gratuïtament. ??¿¿!!!

20.7.09

Riscos laborals.... segona part

Ai, carai com són les coses!

Seguint amb la meva setmana temàtica sobre els riscos laborals..., he anat a fer-me la revisió mèdica a la qual tenim dret anualment (jo feia uns quants anys que no la feia). A on? Al costat de la feina, a l'empresa que ens va fer la sessió teòrica l'altres dia.

I a que no dirieu què? Doncs que malgrat la teòrica que ens va transmetre, ressulta que a la pràctica ni ells apliquen tenen correctament algunes de les mesures mínimes de seguretat que ens va comentar, com el cablejat d'ordinador recollit...

No sé, tot i que la revisió mèdica a estat correcte (sense cap mena de luxe), encara he sentit més que l'altre dia ens van pendre a tots el pèl.

Per cert... què m'havia oblida't completament que havia de fer la revisó.... per mi, el cap de setmana començar divendres a les 14:30 i acaba el dilluns a les 8:00 hores!!!! Visca!

16.7.09

Riscos laborals

Després d'uns dies de festa he retornat a la feina, i m'he trobat amb l'"agradable" sorpresa d'haver d'assistir "obligatòriament" a un curs sobre "prevenció de riscos laborals".... i segons m'han advertit els que ahir ja el van fer: intrancendent.

Després d'escoltar només durant poc més de mitja hora a un personatge que intentava ser graciós i, segons ell, inculcar-nos que hem de ser conscients dels nombrosos riscos que ens envolten per a que no ens passi res.... Bones paraules, i potser fins i tot assenyades, però... tot per a que l'empresari no tingui tantes baixes??!! Una miqueta fort, no?

A més, pretendre dir-nos que encara que tinguem problemes personals els hem de deixar en un calaix i estar al 100% a la feina, pendents de que no ensopeguem amb el peu del company quan caminem pel passadís... no sé, no sé. Som persones, no màquines!

Vaja, que hagués preferit un rotllo típic que em digués com sentar-me davant de l'ordinador, com descansar cada hora i mitja mirant la pantalla o com pujar la persiana sense perill que em caigui a sobre.

En definitiva, he tingut la sensació que ha estat una pressa de temps (després m'he assabentat que segons sembla que constarà com a dues hores de FORMACIÓ LABORAL) i..., de pèl. Tot plegat ha estat "com fer volar globus".

14.7.09

Canguratge????

Per primera vegada hem utilitzat el servei de canguratge per nens que oferia una botiga.

Hem anat a Wala, i després de la nostra primera experiència en que els crits i les carreres de les nenes per la botiga ens va treure de pollaguera i les ganes de fer coses, avui hem triat tornar-hi però deixar que les nenes estiguessin en l'espai infantil. Piscina de boles, taula per pintar i comtes. Només ha calgut omplir el paper d'autorització reglamentari i posar-lis uns mitjons (que al mòdic preu d'1€ ens han vengut). I ja està! Una hora de diversió per elles i de temps per nosaltres per mirar i remenar....

Només un ensurt, tot i que ens ho hem pres molt bé... la petita se'ls ha escapat, i sense que s'adonessin.... i ha vingut tota sola a l'altra punta de la botiga, i no és petita, a buscar-nos.....

Sense comentaris... no hem fet escarafalls, ni hem posat el crit al cel... encara que potser ho haviem d'haver fet.... tant per ella com per les cuidadores... Ben pensat la nena ha estat en perill, tot i que no cal oblidar el sentit de l'orientació que ha demostrat la nena de dos anys...

Però com que no sóc una paranoica, no ha deixat de ser una anècdota més, de les que em temo aquestes nenes ens donaran....

Perdre un bebé

He rebut la notícia desesperada d'una amiga: ha perdut el bebé que esperava. Què dur sentir aquestes paraules!

D'entrada, no sé què dir, i molt menys puc donar ànims entre els crits de les nenes que, alienes al que passa al món que les envolta, demanen constantment la meva atenció..., crits que evidentment no s'escapen a la persona que tens a l'altre costat del fil telefònic...

Em sento malament perquè ella ara per ara no podrà sentir aquestes veus a casa seva....

Al mateix temps, penso durants uns segons en els moments més traumàtics dels meus embarassos, de les llàgrimes que he vessat, tot i que el final hagi estat feliç.... Però ella no, ella plorarà i plorarà, i res no canviarà.

No sé que puc fer, i molt menys dir. No sóc gaire bona per aquestes coses. Només escolto, intentant no desmororar-me jo també. Només se m'acuden paraules que no neguen el que ha passat però que volen ajudar a veure que existeix un futur.... dur... però futur. Quina ajuda! El que hauria de poder fer és canviar els fets!

Com tots ben sabem, no estem preparats per la mort. Aquestes morts prenatals són més nombroses del que ens sembla, perquè quan passa sempre saps d'algú altre que també ha passat. Inclús algú n'ha fet un llibre: La cuna vacía.

No es pot donar consol... ja ho sé... el que ho passa sap com es troba de trencat a dins seu....

9.7.09

La religió del consum excesiu

Aprofitant que el Tour de França acaba a la Ciutat Comtal, he evitat agafar el cotxe per anar a la feina i he triat el transport públic com a mitjà. Prou bé, malgrat que el trajecte que faig normalment en 30 minuts hagi durat 55 -- i això que des de l'Ajuntament d'animava als ciutadans a utilitzar el metro en un dia com avui!--. Ja podien haver-se mostrat conseqüents amb les seves demandes i haver ofert un servei immillorable d'alta freqüència!

Bé, tantmateix m'ha servit per a retrobar-me amb la lectura. A més del diari gratuït de rigor, he llegit una entrevista de La Vanguardia de fa uns dies a Joaquim Sempere. Jo no coneixia de res al personatge, i molt menys havia sentit parlar de les seva "filosofia de vida". Però resulta que la comparteixo majoritàriament; consumim coses que no necessitem, les coses estan fetes per a que durin poc i s'hagi de tornar a consumir, despilfarrem l'energia, s'ha de ser més auster....

Vaja, quina coincidència! Serà que els seus argument són fruit del sentit comú enfront al que ens envolta?

Ha estat un article que m'ha refermat en les meves pròpies idees, malgrat que no visc en una caverna, i evidentment formo part de la societat del consum, encara que amb una certa mesura....També m'ha fet pensar.

A casa hi ha un DVD trencat, i fa dies que em ronda la idea de comprar un altre d'aquests "baratillos". Tot i que sé que no és imprescindible, de vegades em ve de gust veure alguna peli. M'he reformulat la necessitat i com satisfer-la. Solució: posaré el DVD a l'ordinador. Així aconseguiré treure-li més profit a la màquina, i tenir un "catxarro" menys a casa.