Aprofitant que el Tour de França acaba a la Ciutat Comtal, he evitat agafar el cotxe per anar a la feina i he triat el transport públic com a mitjà. Prou bé, malgrat que el trajecte que faig normalment en 30 minuts hagi durat 55 -- i això que des de l'Ajuntament d'animava als ciutadans a utilitzar el metro en un dia com avui!--. Ja podien haver-se mostrat conseqüents amb les seves demandes i haver ofert un servei immillorable d'alta freqüència!Bé, tantmateix m'ha servit per a retrobar-me amb la lectura. A més del diari gratuït de rigor, he llegit una entrevista de La Vanguardia de fa uns dies a Joaquim Sempere. Jo no coneixia de res al personatge, i molt menys havia sentit parlar de les seva "filosofia de vida". Però resulta que la comparteixo majoritàriament; consumim coses que no necessitem, les coses estan fetes per a que durin poc i s'hagi de tornar a consumir, despilfarrem l'energia, s'ha de ser més auster....
Vaja, quina coincidència! Serà que els seus argument són fruit del sentit comú enfront al que ens envolta?
Ha estat un article que m'ha refermat en les meves pròpies idees, malgrat que no visc en una caverna, i evidentment formo part de la societat del consum, encara que amb una certa mesura....També m'ha fet pensar.
A casa hi ha un DVD trencat, i fa dies que em ronda la idea de comprar un altre d'aquests "baratillos". Tot i que sé que no és imprescindible, de vegades em ve de gust veure alguna peli. M'he reformulat la necessitat i com satisfer-la. Solució: posaré el DVD a l'ordinador. Així aconseguiré treure-li més profit a la màquina, i tenir un "catxarro" menys a casa.
Bona pensada! Encara que sigui un petit gest insignificant, almenys et servirà per aprofitar millor el que tens. Sovint comprem compulsivament i potser és hora de replantejar-se les veritables necessitats.
ResponEliminaNo es tracta de tornar a la caverna, si no de donar valor al que tenim d'una manera raonable, en comptes de valorar més el que no tenim.