23.8.09

S'han acabat les vacances....

Sembla que era ahir que començavem les vacances..., però no... ja han passat 3 setmanes. Han passat en un tres i no res. Com una exhalació!... Com corre el temps!!!... sobretot quan no hi ha obligacions (vegis feina).

Encara que pendents dels nostres grans, hem fet moltes coses (per això serà que s'ens ha fet curt...).

Una primera setmana a Araós, on vaig redescobrir l'atractiu de passejar per la muntanya i recollir tots els fruits que dóna el bosc: maduixes, gerç, móres.... M'he proposat que a la tardor faré servir la meva navalla especial i la guia de bolets per anar a collir-ne.

Segona setmana a Aragües. Aquí em vaig retrobar amb la cuina senzilla de cada dia, i de nou vaig recuperar, de manera incipient, una afició que tinc oblidada com a tal des de farà uns quatre anys... Espero, i desitjo, poder mantenir aquest gust per cuinar.

I tercera setmana. Un "mar i muntanya" a Vallgorguina ("sur-mére"). En família. Fent una prova de foc amb 4 nens de menys de 4 anys i 4 adults (quants quatres!), i la cosa ha sortit prou bé. Aquí, a més de recordar l'agradable que em sembla el mar a última hora de la tarde, he descobert que les meves nenes s'han fet grans.... Molt grans! Qua ja no tinc cap bebé a casa.....

Bé, en definitiva, han estat unes bones vacances que hem donen aire, i alguna que altre bon propòsit pels propers mesos. A veure si seran certs!

14.8.09

Quan tingui vuitanta i tants...

Potser fins ara no havia pensat gaire, per no dir gens, en la meva vellesa.... de fet, de petita em feia un pànic terrible...

Ara amb els quaranta fets, potser perquè ja no em queda tant lluny, i em començo a imaginar... sempre amb el supòsit que hi arribi, és clar.

I aquests dies, fent una curta estada amb la "tía" d'Aragües, la meva imaginació ha començat a volar, per no dir que he formulat un desig.

Quan arribi a la darrera etapa del meu caminar, voldria ser com la "tía".

Amb més de vuitanta-cinc anys, es val per si sola, va amunt i avall per la casa i el carrer amb una vitalitat i energia que ja la voldrien molts joves, és alegre, té solucions per tot, cuina senzillament amb un toc de gràcia, no s'ofega en un got, té un punt de coqueteria, valora la seva vida, malgrat lo dura que hagi estat, i es planyeis ben poc pels disgustos que el dia a dia encara li ofereix..... De fet, crec que ja ho vull ser ara així!

Sé, que al final, i durant, a la vida et toca el que et toca, per molt que la teva vida sigui com un ha volgut que fos. Per exemple, no tothom arriba amb bona salut... Però... perquè no, voler tenir un bon final?? (sempre m'han agradat les pel·lícules amb final feliç).

El que també estic segura, és que hem d'apendre a tenir un bon final..... Hem d'apendre a fer-nos grans....

8.8.09

Km 0

El dia a dia ens ha anat col·lapsant en els darrers mesos, i sembla que ni uns dies d'agradable estada a casa de la Dolors (Cal Gabatxo), del tot recomanable allà al Pallars Sobirà, aconsegueix evadir la sensació de que a mida que retornem al Km 0, és a dir a casa, reprenem els neguits que certament s'havien apaivagat durant uns dies.
Tanmateix l'oxigenació que hem fem, tindrà els seus efectes aviat.
Els paratges que hem gaudit, el bon menjar casolà, la vida, segurament, ben dura de la Dolors, els riures, les fruites del bosc, les truites i els cavalls...donaran els seus fruits.

1.8.09

De vacances

Ahir, 31 de juliol, van començar les vacances a les 14:40 h. Un final d'any laboral bastant... diriem desconcertant.

Tots ens trobem decebuts de com van les coses i de la falta de lideratge per intentar superar la crisi que ens acompanya, ja des de fa alguns anys, i aquest, com no podia ser d'una altre manera, més intensament.

Per això, hem perdut fins i tot les ganes de fer petites celebracions...

Però ahir, ho vam recuperar. Una copa de cava per dir-nos: Bones vacances!

Temps per dir jo vaig allà jo em quedo aquí. Cadascú segons les realitats pròpies.... En tornarem a finals d'agost amb ganes de remuntar....