Quina alegria he tingut avui!
No va i em diuen: Estàs més prima!!!! Si, si, he sentit bé: prima, més prima....
Jo no tinc la sensació, sobretot perquè darrerament penso que menjo una mica més del que necessito i sobretot coses tipus patés, formatge, croquetes, empanadilles o bunyols (per cert, boníssimssss tot i que els vaig fer jo), etc.
Però potser és cert.....
De fet, ahir una amiga va dubtar de que fos jo quan em va veure per darrera....(tan prima em devia veure????)
Jo més aviat vaig pensar, i encara penso, que s'havia deixat les ulleres a casa... i que a la d'avui li calen unes bones lentilles.....
Dues cosetes: ja li has dit a la teva amiga que no retardi més la visita a l'oculista? I segona, què vol dir "per cert, boníssims, tot i que els faig fer jo"? Eren boníssims "precisament per què els vas fer tu". Em sap greu, però algú ho havia de dir!
ResponEliminaHem de provar els teus bunyols,perquè sembla que són bons de tastar i no engreixen.
ResponEliminaP.