Les situacions han anat i vingut, els sentiments, els personatges, els embolics... i al final, tot queda força arregladet (com d'altre banda era d'esperar).
Jo vaig veure les primeres dues temporades (i em servia de conversa amb la sogra que també la veia) perquè m'agrada el seu ànim costumbrista i pseudodivertit.... però després... ja era un allargar per allargar, i vaig anar perdent l'interès. Així vaig passar de no perdre-me-la ni un capítol a no importar-me si no el veia a deixar-la de veure.
Ahir però, la vaig voler veure. Vaig plorar una mica (força), sóc així, davant el dramatisme de tot plegat. I apa, ja està. Una altre sèrie pel record.
Ara ja només em queda Infidels, però com que la vulguin allargar massa, em passarà com aquesta.
(Reconec que he estat seguidora d'algunes sèries històriques --Dancing Days, L'esclava Isaura, Laberint d'Ombres, Los Serrano...-- però en totes he acabat per avorrir-les, excepte Pelotas, que se la van carregar abans d'hora, llàstima!). Per cert, de Laberint d'ombres em vaig convertir en la narradora oficial al menjador de la feina (feia uns resums, superxulos, sintètics, divertits, interpretats... imagineu l'èxit que tenia que quan va sortir el llibre de la primera temporada me'l van regalar.... encara déu ser per casa!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada