Ja ho vaig dir un dia [vegeu] que de tant en tant el meu cos pot fer coses a partir de les 22 hores.... però no aquesta nit.
Tanmateix, la responsabilitat de les obligacions i veure com els arbres de davant de casa es movien ben intensament em van portar a finalment pujar al terrat per estendre la bugada.
La foscor i l'aire fred, però agradable, a la cara i bellugant-me els cabells amunt i avall, la lluna plena il·luminant i el cel nítid com poques vegades surcat de llums intermitents vermelles, vull pensar que d'avions, van ser bons companys de viatge per uns minuts.
El moment, em va compensar la feinada de penjar la roba (que sembla que mai s'acabi) a l'estenedor (tot i que bonica, la meva estampa no va ser tant idílica com la de la foto...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada