21.4.09

Repte

A la feina estem davant un repte laboral difícil de complir, per no dir impossible. Això significa, estrès, nervis, patiments i cansament... que, sense voler-ho, es porten a casa. Paciència a tothom!

Ho assumeixo, malgrat no vegi un futur esperançador, ni que aconseguir acabar el repte dignament sigui la solució a tots els mals....

Alea acta est ! (o alguna cosa semblant).

4.4.09

Amics

Coincidències en una setmana i mitja he pogut retrobar-me amb alguns amics mentres sopavem o dinavem.

Primer vaig sortir a sopar amb la meva amica T, el mateix dia que els universitaris havien amenaçat els mossos amb baixar la Rambla. I jo, allà mateix! Quin desplegament policial! Els furgons blindats donant voltes a la plaça Catalunya amb les sirenes en marxa i a tota velocitat. L'helicopter volant baixet.... vaja que molt de soroll, per finalment res de res.

El sopar va estar bé. Ens vam retrobar amb una altra companya despatxada de la feina. I com no podia ser d'altre manera, breument van explicar les seves noves experiències laborals, de les quals estan encantades, i de seguida vam passar-nos el temps comentant els esdeveniments que des de que van marxar s'han anat succeïnt a la meva empresa. Una bona teràpia!

Dissabte, tota la faímila vam anar a dinar amb una colla d'amics que feia quatre anys que no ens juntavem. Quatre anys! Es diu ben ràpid. Però, va anar fantàstic, i semblà que ens haviem vist i quedat la setmana d'abans.

Ahir tenia un sopar de mares de l'escola, però no hi vaig anar. Tenia altres prioritats!

I finalment avui, dinarem a Girona, amb uns amics molt propers però amb els quals és difícil quadrar agendes, encara que són amb els únics que ens sentim segur de marxar de vacances.

Vaja, que estic encantada de tenir força amics, que per com són i per la seva proximitat els incloc com a part del meu grup familiar extens.