19.7.12

Un "santimiquel" a les esquenes

Es veu que ja tinc un SANTMIQUEL a les meves esquenes (el primer que jo sàpiga)...

Després d'aquella breu trifulca sobre el NO AIRE a la feina per estalviar, es veu que "aquella persona" té clar QUE TINC UNA MANIA ESPECIALS ALS AIRES CONDICIONATS.

Així que faci el que faci amb aquest tema, HO FARÉ MALAMENT.

Si un dia només arribar a la feina obro l'aire i no ventilo, doncs MALAMENT, havia d'haver obert i ventilar.

Si un dia obro les finestres, i m'oblido de tancar la finestra, doncs MALAMENT, havia d'haver tancat passats 10 MINUTS (ni un més ni un menys) que ja és suficient, perquè si no entra UNA CALOR DE MIL DIMONIS.

Vaja que mai l'encerto ni estic al cas....

Uff, m'hauré d'esforçar més per efr-ho bé? L'hauria d'enviar a pastar fang menys subtilment? O millor m'en vaig de vacances?

15.7.12

Salvese quién pueda!!!!!!

Les notícies que ens donen els nostres polítics són desencoratjadores, perquè si la funció pública està essent desballestada, què no ens passarà als de l'empresa privada?

La resposta és clara: ens passarà el que hagi de passar.... (alea acta est, sóna així encara que com que no vaig fer llatí no sé com s'escriu).

I no dependrà no només de la situació del món sinó de la capacitat dels directius de les empreses (de les quals en general tinc seriosos dubtes....), i de les actituds dels treballadors (en les que no confio).

En la meva empresa en concret, veig clarament que mai no farem res. Perquè a petites propostes grans negatives.


Ara ens han dit explícitament que anem malament, que hem de "retallar" i que després de l'estiu en diran com... I què fa el comité? Esperar I els treballadors individualment? Esperar....

Ningú no dóna idees ni fa propostes... només ESPEREM.

I si algú en fa alguna proposta en petit comité, com tancar l'aire condicionat aquest estiu, que segur que és pela llarga de despesa, hi ha algú que diu que sense l'aire ens morirem de calor....!

Salvese quién pueda!!!!!!

3.7.12

De les meves petiteses

Casualment, i sense cap premeditació, avui he anat a parar a la web de l'escriptor Josep Vallverdú. En desconeixia tot de la seva vida, i quasi tota la seva obra, però m'hi parat a llegir. I m'he enganxat al que explicava.

M'ha semblat reconèixer una persona feliç, malgrat una vida amb sotracs importants. I m'ha quedat clar que la felicitat li ha arribat gràcies a l'haver compartit la vida amb la persona adequada.

I això, m'ha fet sentir que tots els desànims i problemes són petits i salvables gràcies a la persona que t'acompanya en el camí.

I en aquesta remor de sentiments, llegir les seves paraules en l'homenatge a l'esposa, m'ha fet saltar les llàgrimes....

Llegiu el poema de la fotografia d'aquest post, unes belles paraules d'amor incondicional.