Arri arri tatanet

Ahir, vaig asistir a la celebració dels 10è aniversari dels Premis de l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català). Sorprèn veure en un lloc, en aquest cas les Drassanes de Barcelona, tantes revistes en català (bé de fet això només va ser durant uns pocs minuts, perquè aviat els assistents ens vam encarregar de fer desaparèixer els exemplars que hi havien exposats, i cadascú va arreplegar amb allò que li va semblar més interessant entre copa de cava i canapè). Crec que excepte els que hi treballen o tenen relació, ningú diria que aquesta associació aplega quasi 150 capçalares.

Hi han algunes de molt conegudes, i que tothom troba als quiosc, com El Temps, Descobrir i Descobrir Cuina, però la majoria tenen una difusió més limitada i cenyida exclussivament a la subscripció -entre d'altres causes perquè la temàtica que tracten és molt concreta i específica-.

Hi ha també d'infantils. Qui no coneix Cavall Fort!Per a molts ha estat part de les nostres lectures infantils en català, en una època (fa 30 anys), en què no era fàcil tenir una ampli ventall de publicacions en català.

Ara, després de molts anys, m'he tornat a retrobar amb aquesta revista. Bé, no ben bé, sinó amb la germana petita Tatano per a nens de 4 a 8 anys. Aquest any, els Reis d'Orient, concretament el Melcior li ha portat a la meva nena gran una subscripció a la revista.

Em va semblar un bon regal de Reis, encara que tenia els meus dubtes de si a ella li agradaria, perquè tot i que li agraden els contes, les revistes no són la mateixa cosa (la tapa és tova, passen històries diferents en un mateix volum...). Però ha estat un èxit! Li agrada molt. Vol que li expliquem les històries una i altre vegada, li agrada fer les manualitats que proposen o encertar els jocs d'enginy, i esperar que arribi un nou número.

Vaja que el Rei va tenir una idea encertada i original, perquè l'entreté, diverteix, fa pensar i, això és més important per mi, ocupa poc espai a casa (que ja està plena de moltes joguines i joguinetes).