30.1.11

Tancat per cap de setmana

Avui m'he adonat que aquest bloc els caps de setmana està tancat per "vacances". Cosa curiosa. En principi és quan més temps lliure tinc, i per tant, amb més moments per a dedicar-me als meus hobbies (i aquest és un dels pocs, sempre he estat una mica sosa per aquestes coses)... però la veritat és que no.

Faig moltes coses, però totes amb la família, i tot el meu temps és dedicat a ells. I si trobo un foradet.... segur que tinc alguna futura bloguera o similar que vol fer pràctiques d'escriptura amb la màquina....

D'altra banda, també em sembla que tinc més idees per escriure durant la setmana....més temps per mi durant els trajectes casa-feina-casa?????

Vaja, que de moment seguiré alimentant les estadístiques generals que indiquen clarament que durant la setmana laborable és quan més dinamisme hi ha a Internet..... Apa, fins dilluns!

27.1.11

Aniversari a l'escola

Corona aniversari C.
Per primera vegada la petita C. ha celebrat el seu aniversari a l'escola (junt amb tres nens més), i està molt emocionada. Feia dies que en parlava... que ho esperava amb ànsia.

A mi m'encanta que l'escola dediqui una tarde al mes a celebrar l'aniversari de tots els nens que han fet anys en aquell mes. I això només suposa que entre els pares ens hem de posar d'acord per a portar un pa de pessic o coca per, sucs i/o galetes. Una cosa senzilla. L'important és que els nens ballin i facin una festa amb els seus amics.

Les mares d'aquest curs, que són més emprenedores que les del meu P5 (ja van fer a principi de curs una relació amb els telèfons dels pares de tots els nens de la classe per a repartir-les), ja em van trucar per quedar i repartir-nos les coses de la "festa". El divendres a la tarde, i gràcies als petits que si que es reconeixen ens vam identificar com a "mare de...", ens ho vam repartir en un plis.

Com que la mestra només volia que portéssim coca, per a que els nens tinguin més temps per a gaudir de l'esdeveniment, jo em vaig a oferir a fer una coca senzilla (que a casa ens serveix d'esmorzar molts dies i que és l'adaptació d'un rosco que em va ensenyar a fer una tieta....).

Tots vam estar encantats, i l'any que ve ja s'encarregarà una altra família de portar-la. Més simple, impossible.

Us passo la recepta (la que jo he fet té el doble d'ingredients) i unes fotos.

Ingredients:
1 iogurt natural
3 mesures d'iogurt amb farina
2 mesures d'iogurt amb sucre
0,5 mesura d'iogurt amb llet
0,5 mesura d'iogurt amb oli
3 ous
1 sobre de llevat
ratlladura de llimona

Ingredients de la coca: farina, ous, oli, llevat, sucre, iogurt

Preparació:
Tots remenat i posat al forn uns 30 minuts, amb el forn preescalfat a 180ºC.

La coca al sortir del forn
Les nenes remenant la masa. Elles també han ajudat!
Toc final a la masa amb la batedora

Només he comprat una safata amb blonda, et volià!

La coca preparada per menjar

Badar al centre comercial

Dimecres al migdia, i he decidit que passaria l'hora de dinar donant voltes al centre comercial.

Ja he acabat amb la voràgine de la feina, i jo em sento més relaxada per sortir i voltar en aquesta hora del migdia. A més, no tinc el pressing dels dies previs a Nadal on anava a tret fixe a buscar una o altre cosa del que havien de ser els regals per la família.

Avui, he pensat que volia badar, i si podia ser, donar-me algun petit caprici, per exemple un pintallavis que no usaré gaire (el que tinc té més de vint anys i ara té un aspecte deplorable després que ha passat per les mans de les nenes....). Però finalment, no m'he firat. He tingut poc temps per res (una hora és molt poc si a més has de dinar, encara que sigui en un McDonalds!).

Si que he agafat alguna idea per a propers regals, i he aconseguit una nova targeta de fidelitat d'un establiment que no sé si compraré mai (en dec tenir més d'una vintena, les de la foto i alguna més que no sé per on paren, que m'aporten algun que altre 5% .de descompte en les compres i molt de pes al bolso!).

La que més avantatges té: la del Club dels Supers de les meves filles... però això és una altre història.

25.1.11

Treballar més enllà dels 67

No sé, però darrerament veure certs reportatges de la vida tal com raja, m'estan colpint. I ahir va ser la repetició del "30 minuts" de TV3 de diumenge: Jubilats que busquen feina. Una producció de Alexandra Deniau i Bruno Girodon per France2.

Quan en aquest país estem debatint si hem de treballar fins els 67 enlloc dels 65 per a cobrar una pensió per tota la vida, la situació per a molta gent dels Estats Units és bastant més dura en aquest terreny a dia d'avui.

Em va impressionar veure senyors de més de 70 buscant feina i enfrontat-se per primera vegada a un ordinador per a semblar més preparats per a una feina per hores, veure una senyora de 82 servint en un bar per les propines i senyors amb aparença i maneres de milionaris dormint en un banc sota un fanal. Em va impressionar veure'ls viure de la caritat, sense res del seu passat ni del seu futur (els seus estalvis van desaparèixer amb tot alló de les subprimes i la borsa i jo que sé què més ara fa dos anys). Em va impressionar el mal orgull de no reconèixer el seu fracàs i de no demanar ajuda als fills. Em va impressionar una frase: No m'hagués imaginat en aquesta situació ni en el pitjor dels meus malsons.

I això mateix em passa a mi: no somnio el futur. Em queden 25 anys fins a que em pugui jubilar (segons diuen ara, és clar), i no puc imaginar-me si arribaré a cobrar (i molt menys si serà suficient per a viure). Fins ahir, tanmateix, pensava malgrat tot, amb quatre estalvis que pogués fer arribaria a tenir una vida després dels 67 tranquil·la (sense grans luxes, per suposat). Però avui, ja no sé. Tampoc em penso amargar... però no perdré de vista l'ampli ventall de possibilitats que poden fer-se realitat i estaré atenta per evitar, si puc, el que vaig veure ahir....

21.1.11

No he caigut en la temptació, però he estat a punt

Quin rebutja 100€ per comprar al Mercadona? Jo, en principi no. A més no és tracta d'un sorteig. És una cosa directe: rebré 100€ si envio un correu a 8 amics.

Aquest correu crec que ja l'havia rebut alguna vegada abans, i ara no sé si en vaig fer cas o no. Però avui, he pensat, què carai! aquesta promoció em pagarà una setmana de compra a casa.

Així que he començat a fer la llista de la gent a la que anava a enviar el correu, que si la T., que si la G., que si la P., que si el J..... Però com que sóc així, ho he fet posant les adreces a la còpia oculta, i llavors he pensat: com sabran els del Mercadona si realment li he enviat a 8 persones?

I llavors una bombeta se m'ha encès al cap: segur tot és un timo per aconseguir adreces electròniques! Ho he vist tan clar!

Quatre consultes per la xarxa, i efectivament, és un timo. No sé de qui, si del propi Mercadona (que llavors ja em diràs tu si els interessa que parlin d'ells malament i puguin perdre clients) o de ves a saber quina empresa de marqueting (és tan fàcil mentir a la xarxa!).

Així que finalment no l'he enviat.

El missatge signat diu:


Hola a todos,

Si mandáis este mail a 8 personas y le mandas también la copia a sugerencias@mercadona.es te envían
un vale de 100 euros para comprar en Mercadona, y como esta la vida, me parece el mejor email reenviado que he recibido jamás. Si además, lo enviais a 20 personas entrais en el sorteo de 200 viajes... Un saludo y a comprar en Mercadona, chavales!!!

MERCADONA TE REGALA VALES DE 100 EUR EN COMPRAS Y CIENTOS DE VIAJES POR TODO EL MUNDO .

Abrimos 12 nuevos establecimientos, y por ello queremos captar nuevos clientes. Sabemos de la calidad de nuestros productos, y por ello tenemos la seguridad de que si te invitamos a tus primeras compras ya no querrás ser cliente de otro supermercado. Todo lo que hay que hacer es enviar este e-mail a ocho de tus conocidos. Una vez finalizado el proceso de autentificación recibirás un mensaje en tu mail solicitándote los datos necesarios para hacerte llegar tu premio.. Además, si el mensaje es enviado a 20 personas o más, entrarás en el sorteo de 200 viajes a diferentes destinos por todo el mundo .

Mª Teresa Fernández Villar
COST CONTROL DEPARTMENT
FOSTER WHEELER IBERIA , S.A.U.
C/ Gabriel García Márquez 2
28232 Las Rozas (Madrid)
Tel. +34 91 336 27 06
+34 91 336 27 06
+34 91 336 27 06 +34 91 336 27 06









20.1.11

Segon any de bloc

Qui ho diria! Ja han passat dos anys des de que vaig començar a escriure aquí.... (passa el temps volant!).

Com ja vaig fer l'any passat, faré un post balanç.

Ja he acumulat més de 200 post des de l'inici (més de la meitat fets en el darrer any), i el bloc és clarament una miscel·lània o poti poti molt  personal.

Sembla que tinc algun lector habitual més dels tres de l'any passat (benvinguts!), perquè segons indiquen les estadístiques (ara que no sé si fiar-me perquè les del propi Blogger diuen unes coses i les de Histats unes altres, encara que totes dues coincideixen en la xifra que vindrà a continuació) en aquest any s'han vist unes 1.800 pàgines del Món de les Ones, i poc a poc vaig trobant a la xarxa lectures blogueres que m'interessen (i a les que també agrado, segons diuen).

De moment no tinc cap gran idea de renovació del bloc, i pel moment seguirà com està, encara que estic oberta a propostes...... (sempre dignes, és clar!).

19.1.11

Avui faig 42....

Si, si, ja hi som de nou. Avui és el dia del meu aniversari. En faig 42!

Uff, així, escrits, semblen molts, però encara segueixo no veient-los per enlloc quan em miro al mirall.....

Em ve, però, al cap un pensament que em rondava quan jo tenia 14. Es veu que per alguna cosa parlavem a l'escola de l'any 2000, i jo pensava "a l'any 2000 tindré 31 anys. Uff, falta tant!". I em semblava que mai no arribaria a aquesta data mítica i que a més, després dels 31 ja no hi havia res més.... I ara, mira, ja som al 2011 i en faig 42 (es podria dir que ja he corregut la meva primera marató en un temps apropiat i sense arribar esgotada a la meta. Ara vaig per la segona!).

No sé si em donaré algun caprici durant el dia, però ja he tingut el meu primer regal. Pocs minuts després de les dotze de la nit vaig ser obsequiada amb un moneder preciós (cosa del J., sempre, millor dit quasi sempre, té detalls sorprenents). Quina sorpresa! Com que tenim tele nova d'aquest cap de setmana jo no hi comptava amb res més... M'ha fet molta il·lusió!

18.1.11

Em quedo més tranquil·la

Després del reportatge sobre l'obsolencència que vaig veure, una imatge s'em va queda gravada el cap, i a l'ànima,: milers d'ordinadors que el primer món no vol abocats sense control en un camp de Ghana.

No sé per què, però això em va impactar. De tal manera que si fins ara ja em costava canviar una cosa perquè si, a partir d'aquest moment, encara més.

I en mig d'aquests pensaments, pafff, va i es trenca la tauleta que sostenia la nostra tele (de les d'abans tenia, té, quinze anys) i l'aparell va a parar al terra, però no es trenca, encara que la imatge no es sintonitza, vaja que no s'acaba de veure bé.

Jo no la volia portar a arreglar (primer perquè em costaria més que una tele nova, i segon perquè ja teniem la idea de canviar de tele per una plana que ens permetés veure els titolars del 3/24). Però tampoc la volia llençar (tot i que ja havia demanat hora al servei de recollida de mobles vells de l'ajuntament).

Així que vaig insistir durant un parell de dies a veure si la tele es veia i..... Eureka, Ja es veu!. Només calia canviar la TDT!

Ara només em queda trobar a algú que vulgui la tele vella....

... i ja el tinc. Un company de feina que no en té i estaria encantat de seguir fent-la funcionar....
Uff! em quedo més tranquil·la perquè, si més no, evito que la NOSTRA TELE, vagi a parar de moment a Ghana, i segueixo mantenint un dels valors de casa: REUTILITZAR (m'encanta!).

16.1.11

Tornen les lleteries a Barcelona

Sembla cosa del passat, però no, de nou les tenim aquí. No són ben bé com les que recordava de la meva infància, ni molt menys. No se sent la pudor de vaca, encara que si la de llet fresca quan s'obre l'apartat que proporciona la llet.

Jo encara recordo la lleteria que hi havia a la cantonada de casa dels meus avis a la Torrassa. No recordo si hi compravem la llet. Però si que recordo la pudor de les vaques i les seves veus. I sobretot recordo la pudor de la vaqueria que si que visitava un cop a l'any a Sant Sadurní d'Anoia quan anavem amb els pares a visitar a una mena de parents per la Puríssima (però això, és una altre història).

Aquestes, que jo les anomeno lleteries, són màquines expenedores de llet fresca d'Osona (i d'altres productes lactis, iogurts i formatges). Tu poses 0.50 cts i pots comprar una amplolla de plàstic reutilitzable. Tu poses 1€ i et dóna un litre de llet (d'aquella que deixa tacada ampolla, got i cullareta). Tu poses 2€ i et dóna dos iogurts (això ja no em sembla tan ajustat de preu, ni tampoc no maten els productes). Aquí a Barcelona n'he trobat dos màquines expenedores una de La Vaqueria (a l'estació dels Ferrocarrils de Sarrià) i una altre, no sé qui són els productors) al costat del mercat del Clot.

La primera màquina la vaig descobrir fa uns mesos a Roda de Ter, i des de llavors que habitualment anem a comprar un parell de litres de llet fresca a la setmana. A casa estem encantats. La llet és bona. Té la seva gràcia apretar un botó per tenir llet (no és el mateix que munyir però és el que més s'assembla). I ens agrada que per tenir llet haguem de rentar les ampolles una vegada utilitzades enlloc de llençar-les al contenidor groc.

14.1.11

Avui he vist el sol

Això és el que avui al migdia he pensat quan he sortit de la feina per portar la petita C. a la revisió mèdica dels quatre anys.

I és que fins aquell moment, en què el sol m'ha enlluernat, no he estat conscient que aquest mes de gener està essent excepcionalment assoleiat.

De fet, en els darrers dos dies, no he vist la llum del sol. He entrat a la feina quan encara era fosc i he sortit que el sol ja feia estona que s'havia ben amagat (sabia si era matí o tarde per alguns elements com la gent caminant pel carrer, les botigues obertes, la quantitat de cotxes aparcats, o si estava adormida o cansada....)

Ara que hi penso.... malgrat que tinc una mega finestra al costat de la taula de la feina no sóc capaç de dir si aquests dos dies el cel era blau o gris..... només tinc la sensació que no he aixecat la vista de la pantalla de l'ordinador per a res en deu o més hores.....

Per sort, aquesta dedicació a la feina, tot i que recorrent cada any, és només molt puntual (com a molt una o dos setmanes a l'any).

13.1.11

Correm, correm que ja ve Sant Valentí

Avui m'he adonat que les llums de Nadal que han il·luminat prop d'un mes el meu barri ja no hi són. Han estat despenjades ràpidament....sigil·losament.... Els tècnics no han fet ni una quarta part d'enrenou de quan les van penjar poc abans de la Puríssima.

Si que m'havia adonat que el dia després de Reis, les llums ja no s'encenien (de fet, també vaig tenir la sensació que els llums i ninots que decoraven molts balcons també van desaparèixer al mateix temps). No sé, aquest any tota aquesta parafernàlia se m'ha fet més curta.

...potser és només una sensació....

... potser és la crisi...

...potser és que volem còrrer molt....i un mes abans de Nadal ja tot ha de semblar que és Nadal.... i ara ja volem que sigui Sant Valentí (jo ja he rebut més de deu anuncis al correu electrònic donant-me idees per tan assenyalat dia... què no saben que jo no el celebro? jo sóc de Sant Jordi!) o Setmana Santa....

Jo, encara que la petita de casa insisteixi cada dia en treure les felicitacions de Nadal de l'entrada de casa perquè el Nadal ja ha acabat!, intentaré mantenir postals i pessebre fins la Candelera (com mana la tradició).

11.1.11

Sagrada Família

Interior de la basílica de la Sagrada
Família. MPG
Aprofitant una de les mils activitats que els museus de Barcelona ofereixen a les famílies durant les festes de Nadal, nosaltres vam triar una bona recomanació: la de la Sagrada Família.

Va ser una bona experiència. Primer una visita a les façanes de la Passió i del Naixement, i també, com no, a la BASÍLICA, i després una activitat manual.

L'explicació, perfecta. Adaptada als nens del grup, i fent-los participar constantment tot i la diferiència d'edats dels components. Magnífica la cerca constant de personatges del pessebre que els nens poden reconèixer a la façana del Naixement.

Jo mateixa vaig veure unes façanes que tenia més que vistes amb uns altres ulls....

I què dir de l'interior de la nova basílica.....IMMENSA i maravellosa a la vegada, malgrat que el moviment constant de turistes amunt i avall fa que la ja església perdi aquest caràcter i sigui simplement un monument. Si podeu, aprofiteu a visitar-la qualsevol dissabte del mes de gener que de 9 a 14 hores hi ha portes obertes.

Després de la visita, una hora aproximadament d'activitat dins de les antigues escoles pels fills dels treballadors de l'església a principis del segle XX. Sembla molt de temps, però va resultar molt entretinguda i se'ns va passar el temps volant fent una bonica postal de Nadal amb els motius que haviem vist.

10.1.11

Vida útil de les coses

Segurament tots ho sospitem que les coses ARA es trenquen més que abans. Però sobretot SABEM, que les coses ara ja no surt a compte reparar-les. És més econòmic comprar un nova que la substitueixi.

Qui no ha sentit aquella frase d'algun tècnic? "Ah, això li ha durat més de cinc anys! Quin èxit! Ara les coses ja no duren tant".

Ja fa temps que sento parlar de l'obsolescència de les coses. Jo no sé, quin punt de veritat hi ha en què les coses estan programades per espatllar-se, però segur que alguna cosa hi ha. Però no puc entendre que quan més eficients tècnicament som menys eficients són les coses que tenim a l'abast. Sorprenent, oi?

En tot, cas, en aquest documental hi ha algunes bones idees per a reflexionar: Comprar, tirar, comprar, de Cosima Dannoritzer. A mi m'ha fet pensar. Sobretot pel meu cap han voltat tres idees: calen tants objectes/coses? sóc més feliç per tenir més coses? sóc una titella a mans de no sé qui?

9.1.11

Els Reis....

Taula preparada per rebre els Reis. MPG
Ja han passat Reis, i ja els tenim tots recollits, que no vol dir endreçats als armaris. Com que per les nenes hi han per tot arreu, els anem recollint en més d'un dia, perquè sinó elles s'atabalen i nosaltres també, de tant anar amunt i avall.

La il·lusió entre la canalla ha estat, com sempre, gran, després d'una tarde i nit d'expectació (entrega de carta al Rei que més ens agrada, seguiment de la cabalgada, preparació del tiberi per a Reis, vegeu imatge, patges i camells).

El matí de descoberta màgic, i fins i tot al dia ja hem hagut d'anar al "metge" per a que curi la lleoneta Julietta que ara viu amb nosaltres (llegeixi canviada per una nova perquè al segon dia ja no funcionava).

Diumenge al vespre, i ja puc dir que el Nadal ja ha passat.... Esperarem el següent.

3.1.11

Mi casa es la mejor?

Bé, ahir al vespre, vaig fer la primera freakada de l'any, veure el programa: Mi casa es la mejor. Ja havia vist una mica del programa en alguna altre ocasió, però ahir, com que no vam trobar res millor, ens vam dedicar a tafanejar la casa dels altres.

Si ja tenia clar a priori que no participaria en aquesta mena de concurs (on vull anar a competir amb els meu piset?), molt menys ho faria després de veure les arpies que participen en aquesta mena de programes i que es dediquen a riure's de les cases dels altres i en conseqüència de la gent, a tafanejar-ho tot (inclús dins dels armaris i emprovar-se roba), a ofendre, a ser maleducades, etc., etc., etc. Vaja, tot un espectacle totalment indigne.

Clar que si no fossin així les arpies, quina gràcia tindria el programa?

M'he promés a mi mateixa, no tornar a mirar aquest programa.

2.1.11

Feliç 2011!!!

Si, ja estem el 2011. Aquest, com sempre, ha estat un traspàs d'any tranquil, molt tranquil! Res de sortides multitudinàries ni de festes. Sopar a casa amb la family, estona de jocs i tele fins una mica abans de les campanades, dotxe raïms seguint el dong de les campanes, un primer brindis ja en el nou any, i cap al llit. Vaja una nit del més normal.

Jo aquest any no he fet balanç del que he fet el 2010, ni tampoc una llista de desitjos pel 2011 (ja anirà tot passant).

Encara que potser si que tinc un desig especial pel nou any: descobrir qui carai m'ha felicitat el nou any a través d'un missatge de mòbil que no ha signat!

Es veu que ara és un pràctica del més normal, enviar missatges que no signes suposant, suposo jo, que tothom té a tothom en l'agenda del mòbil. El J. també ha rebut d'aquests, i vosaltres, quants missatges en teniu d'aquests amb frases boníques pel 2011 que no sabeu qui l'enviat?