Jo encara recordo la lleteria que hi havia a la cantonada de casa dels meus avis a la Torrassa. No recordo si hi compravem la llet. Però si que recordo la pudor de les vaques i les seves veus. I sobretot recordo la pudor de la vaqueria que si que visitava un cop a l'any a Sant Sadurní d'Anoia quan anavem amb els pares a visitar a una mena de parents per la Puríssima (però això, és una altre història).
Aquestes, que jo les anomeno lleteries, són màquines expenedores de llet fresca d'Osona (i d'altres productes lactis, iogurts i formatges). Tu poses 0.50 cts i pots comprar una amplolla de plàstic reutilitzable. Tu poses 1€ i et dóna un litre de llet (d'aquella que deixa tacada ampolla, got i cullareta). Tu poses 2€ i et dóna dos iogurts (això ja no em sembla tan ajustat de preu, ni tampoc no maten els productes). Aquí a Barcelona n'he trobat dos màquines expenedores una de La Vaqueria (a l'estació dels Ferrocarrils de Sarrià) i una altre, no sé qui són els productors) al costat del mercat del Clot.
La primera màquina la vaig descobrir fa uns mesos a Roda de Ter, i des de llavors que habitualment anem a comprar un parell de litres de llet fresca a la setmana. A casa estem encantats. La llet és bona. Té la seva gràcia apretar un botó per tenir llet (no és el mateix que munyir però és el que més s'assembla). I ens agrada que per tenir llet haguem de rentar les ampolles una vegada utilitzades enlloc de llençar-les al contenidor groc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada