Si que m'havia adonat que el dia després de Reis, les llums ja no s'encenien (de fet, també vaig tenir la sensació que els llums i ninots que decoraven molts balcons també van desaparèixer al mateix temps). No sé, aquest any tota aquesta parafernàlia se m'ha fet més curta.
...potser és només una sensació....
... potser és la crisi...
...potser és que volem còrrer molt....i un mes abans de Nadal ja tot ha de semblar que és Nadal.... i ara ja volem que sigui Sant Valentí (jo ja he rebut més de deu anuncis al correu electrònic donant-me idees per tan assenyalat dia... què no saben que jo no el celebro? jo sóc de Sant Jordi!) o Setmana Santa....
Jo, encara que la petita de casa insisteixi cada dia en treure les felicitacions de Nadal de l'entrada de casa perquè el Nadal ja ha acabat!, intentaré mantenir postals i pessebre fins la Candelera (com mana la tradició).
Les tradicions passen i tampoc cal aferrar-s'hi, però és cert que la rapidesa s'imposa en moltes coses de la vida actual. "La prisa mata", com deia aquell... i és cert que si només estem pendents de les urgències del dia a dia, perdem de vista el que és important de veritat. Si la urgència en fer les coses és un estat permanent, alguna cosa fem malament. Jo també trauré el pessebre per la Candelera, amb el que costa de muntar i el poc que llueix...
ResponElimina