Així ha començat el meu matí, encara que potser no tant suau com en el conte.... De fet ha estat més tipus: "Mata la rata!, Uff! Què fastigosa!"
Vaja que hem trobat amb el noi de la neteja de l'escala un magnífic exemplar (no era gens petitat) de rata de claveguera que havia fet del nostre habitacle dels comptadors de l'aigua casa seva. I davant dels meus crits, ell com valent cavaller l'ha fet desaparèixer de les nostres vides per sempre.
Com pot ser que un ésser tant petit em faci tanta angúnia? Jo no ho sé, però és irremediable el fàstig/por que em fan aquests animalons.
Clar que el matí de rateta, rateta no ha acabat aquí.
Unes passes més enllà, m'he trobat 10 cts. d'euro... Em podré comprar un llacet?
Tant se val, espero que acabi el dia sense que un gat s'em mengi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada