Així en dies com avui, quan des del finestral de la feina veig que el dia és assoleiat i ventós, penso: "Però, per què no tindré una rentadora estesa al terrat?".
Però la cosa no acaba aquí, i quan torno a casa, vaig pensant que lo primer que faré és posar la rentadora, que aquell solet que encara escalfa a les 5 de la tarde i el vent poc fred que bufa acaronant la pell i els cabells --recordant-nos que la primavera ja s'acosta-- assecaran la roba en un tres i no res.
I el primer que faig a casa: carrego la rentadora i a funcionar.... Ja estic més tranquila. Llàstima que m'animo i en faig una segona.... i....quan acabo d'estendre la darrera peça em sento com alleugerida, contenta i esgotada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada