Ahir una amiga meva es va sentir com fa anys no se sentia.... DESCOL·LOCADA????!!!!Ella és nascuda a Barna, amb un progenitor català (que a la vegada en tenia un dels Països Catalans i l'altre no) i un altre de fora (ancestres també).
Sempre ha parlat ambdues llengües amb fluidessa, i també amb certes incorreccions, pròpies o no del bilingüïsme però que les té (tanmateix com jo o com tu). Però si en alguna llengua se sent més còmode és amb el català. De fet, hi pensa i el parla habitualment amb la seva família.
De petita, al poble dels avantpassats, se havia de sentir allò de POLACA, pel fet d'haver nascut a Catalunya i, se suposa perquè allà mai el va parlar amb ningú, parlar català (i això que la democràcia tot just arrencava). Al principi s'hi barallava, però amb els anys, aprengué a ignorar les paraules i les persones que les emetien....
Però ahir....es va sentir tot el contrari. Un català de socarrel li demanava que li traduís una cosa al castellà "que era la seva llengua, no?" Ella va contestar contrariada: "No ho sé, com que sóc bilingüe no parlo bé ni una ni altre llengua". I aquí va acabar l'incident.
Vaja, es veu que tant ella com jo pensavem que aquí no erem com aquells fanàtics d'Intereconomía....-- a l'altre banda, és clar--....potser perquè encara no els haviem trobat?????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada