Estalviadora de mena

Suposo que al llarg d'aquest any llarg ha quedat clar que sóc una dona de mena estalviadora, suposo que en tot, i en especial, en el consum d'articles.

Per això vaig posar una cara com de no és possible! quan l'altre dia una companya m'explicava que davant les "seves penúries econòmiques a casa" (cadascú se sap lo seu) feia un parell d'anys que no comprava roba si no era en rebaixes o en mercadillos.

Jo de sempre que he vist això a casa, i ho practico, tot i que a ulls dels meus pregenitors segur que sóc una mà foradada (però ja se sap, mai tenim els pares contents, oi?).

Seguint amb aquesta tradició familiar tant assumida, avui he anat a buscar peces de l'uniforme escolar de les nenes pel proper curs al Decathlon, que tot i que no són del mateix gènere que el que venen a la botiga del barri, fan el pego i són més econòmiques.

Tampoc us penseu que ha estat un invent meu. He estat convenientment informada per altres mares de l'escola que practiquen la mateixa tècnica (les meves breus estades al parc han donat el seu fruit).

Per la resta de l'equipament: aniré a una botiga una mica més enllà del nostre veïnat, que aconseguiré peces originals amb un descompte del 30% (més o menys).

Val la pena l'esforç de tot plegat (al menys per mi), si al final, m'estalvio uns 120€ en total (es veu que un dels personatges de la revista Don Mickey que llegia quan era petita també em va marcar per sempre....)