10.6.10

Avui tindré més paciència...

Això és el que em proposo quasi cada matí en llevar-me, i especialment aquesta setmana que m'està resultant bastant feixuga en totes les meves facetes de dona/mare/treballadora:

Tindré més paciència amb les nenes, amb la feina, amb mi mateixa, amb els altres, amb tothom, amb tot....

Però passa el dia, i no, NO aconsegueixo el meu propòsit. I llavors, em sento fatal.....

Però, avui m'he adonat que no estic sola (de fet ja ho sabia, però avui ha estat un d'aquells dies en què ho evidenciat). Que tinc més amics/amigues amb aquesta sensació d'estar BATALLANT tot el dia.

No sé si és que sóc molt sedentària i necessito cremar físicament la meva mala energia; no sé si és perquè pertanyo a la generació Nespresso (tal i com ens cataloguem molts sociòlegs) en que vull que les coses siguin ara, ja i, per suposat, sense tacar ni esquitxar, i si no és així m'ESTRESSO; no sé si és que estan tant a prop les vacances que em semblen que no arribaran mai; no sé si és que la crispació mundial la tinc totalment absorvida; no sé si.....

Vaja que no ho sé. Només sé que vull tenir més paciència.

1 comentari:

  1. Paciència, paciència... Santa Paciència!

    Joan.

    ResponElimina