Ja estic a l'equador del meu quaranté aniversari, i sembla pel que diuen els entesos que estic, d'altre banda com tothom de la meva edat, en plena midlife crisi.I segurament hi ha un punt de veritat.
Hi ha aquests moments en que penso si la feina que faig és la que vull fer, que m'agradaria donar la campanada i treballar en un projecte personal, satisfactori, atractiu.... i sobretot, que sigui molt i molt adaptable a les necessitats "interiors"... (ah! però qui és el guapo que té la idea genial?)
Hi ha moments en què penso que he de renovar la meva imatge exterior i trobar una adequada i em satisfagui més que l'actual (encara jove però elegant, per exemple), agradable i sense estridències, però que es recorda....
No és que ho segueixi fil per randa, però estic força d'acord amb el que diu aquest article d'El País.
Tot i que aquestes insatisfaccions no seran també fruit de la falta d'entusiasme per nous projectes de la meva empresa actual o de l'avorriment de veure'm sempre igual davant del mirall?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada