Caos en 65 metres quadrats

Només 2 dies  i 1 nit és el que han passat els meus cosins a casa, però la sensació de caos que he tingut ha estat intensa. No és que em molesti tenir gent a casa (per això vam comprar un sofà llit!) però quan som quatre adults i quatre nens... el pis, que sempre em sembla enorme quan l'he de netejar, s'ha quedat petit, petit, petit. I semblem que tots estem dins d'una caixa de mistos.

Ja us podeu imaginar. Ara desplega per aquí la taula per sopar, ara plega-la, ara reubica les joguines per diferents racons de la casa, ara apila les cadires allà, ara aparca el carret del nen a dins l'estudi (que ja està entaforat de mil altres coses que no hi van normalment), ara mou un matalàs a una habitació, ara obre el sofà-llit, ara fes el llits de tothom, ara fes cua per anar al lavabo (només hi ha un a casa), ara fes cua a la cuina per agafar aigua pels nens i, sobretot, ARA calma els quatre petits salvatges que s'ho estan passant teta jugant sense parar amunt i avall del passadís o a sobre dels llits perquè es fiquin a dormir, que amb tot s'han fet les 12 de la nit i jo em llevo a les 6:30 perquè no estic de vacances!

Tanmateix, jo també he disfrutat amb la seva presència!