I com que ja estem a l'hivern, aquest matí el fred no me'l treia de sobre. Així que he pensat: Va vinga! Fes una xocolata d'aquelles aigualides de la màquina de vending, que alguna cosa escalfarà!
I tan que m'ha escalfat! (jo diria més aviat cremat). Però no la gola. No el cos. M'HA CREMAT EL DIT intentant (no m'he ensortit) recuperar el got de plàstic que s'ha quedat enganxat en la seva sortida mentre la xocolata (més aigua que xocolata) regalimava per tots els costats.
Vaja que m'he quedat sense xocolata i sense 30 cèntims (que és el cost que té aquesta mena de beguda).
Clar que no és la primera vegada que em passa. Tot i que no utilitzo gaire aquestes màquines (més la que ens proveeix de sandwich, patates o palitos que la del cafè) més d'una vegada m'he quedat sense producte i sense els diners (mai retorna res).
S'assemblen tant a les màquines escurabutxaques....
Hehehehe perdona, perdona, però és que ho expliques d'una manera que fa riure .-))
ResponElimina