Lo primer ho hem fet (missió complerta!) perquè d'aires hem tingut força. Lo segon, no. I no és que no hagués neu (vam arribar i estava tot ben blanc i amb un bon gruix), però va marxar de la nit al dia, literalment, com per art de màgia (bé, no és cert, les temperatures van pujar, va ploure i va fer vent tota la nit i al matí....ja no hi quedava ni un bri de neu).
Així que ens vam quedar amb les ganes d'estirar-nos sobre la capa blanca i moure braços i cames a la vegada (sort que encara van restar algunes clapes de neu petites però suficients per fer una mini guerra de neu i un mini ninot de neu).
La ja menciona pluja, en format xirimiri, ens va fer que en tres dies visitessim tres museus (em va recordar un viatge a Hongria on vam visitar com deu museus en un dia....).
Primer, el Museu de les Mines de Cercs. Una visita a una antiga colònia minera, amb passeig per una casa de miners (dels capataços suposo, tenien letrina dins de casa) i accés a la part més exterior de la mina de carbó amb casc i viatge amb trenet (d'on d'aquí poc els Reis d'Orient aniran a recollir el carbó que repartiran a tots els que no ens haguem portat bé).
El Museu de les Trementinaires, sobre aquelles dones que viatjaven pel país venent herbes remeieres i unguents i que en més d'una ocasió havien estat considerades bruixes. El museu és petit però amb un interessant audiovisual d'aquest ofici que el museu intenta dignificar.
I finalment, ja que l'A. està estudiant a Picasso, vam visitar el Museu Picasso de Gósol. Encara més petit que l'anterior, i sense cap discurs museístic. Només una mostra de còpies dels dibuixos que va fer el pintor durant una estada de tres mesos en el poble. Però tot és bo per apendre una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada