1.4.11

Estic divisant el final?

31 de març. De nou tinc la sensació que s'obre una nova caixa de trons a la feina i pel meu cap apareix constantment una sentència: cuando veas las barbas de tu vecino cortar pon las tuyas a remojar....

3 persones han marxat (acomiadades, per suposat, d'una manera o altre: per sorpresa o per avorriment de la manera de fer i desitjant de marxar després de 20 anys), i ja són prop de 40 en poc més de dos anys. Sempre és així, poc a poc, com un degoteig.... I ara ja la gent preveu que això no acabarà aquí (això si, ens queixem molt fluixet, quasi en silenci).

Jo pel meu caràcter una mica derrotista i crític fa temps que ho penso (de fet des de que van marxar els primers, entre ells la meva amiga T.). El que no sé imaginar és quan temps durarem....

El meu cap va pensant què faré si m'arriba aquest moment, o inclús abans, com muntar algun micronegoci alternatiu i/o complementari... però es clar, el que faré del que penso que faré segur que no tindrà gaire a veure (si més no és el que em va quedar prou clar veient el programa de "L'endemà" de TV3 que parlava de l'atur).

En tot cas, si em trobo en aquest tràngol, espero tenir idees i molta, molta sort (com la que desitjo als que ahir  van marxar).

3 comentaris:

  1. Doncs espero que estiguis absolutament equivocada i que ja no marxi ningú més... És tan trist sentir sempre notícies així! :-(
    Jo porto ja temps a l'atur i... ufff... ja no sé amb qui parlar, ni a qui preguntar ni què fer... La situació no millora (i la nostra personal tampoc).
    El dia que sento la notícia d'algú que ha trobat feina m'alegro moltíssim, pensant que potser és el principi d'una recuperació (ni que sigui petita o lenta)...
    En fi... que tinguis sort i la feina continuï :-)

    ResponElimina
  2. Assumpta, en el fons tinc el mateix desig, encara que no sé...

    ResponElimina
  3. L'Assumpta... serà l'Assumpta amb la que vaig compartir no pocs riures quan baixava al seu departament? Vaja... no m'alegra gens saber que el degoteig ha continuat. És clar, que ja m'ho imaginava, quan no em vaig reincorporar després d'una llarga i penosa baixa durant la qual una mica més i m'hi quedo...
    Espero que les coses millorin, per a l'Assumpta (si és que és ella), que la T no estigui trobant entrebancs i que la nostra cansada Mare segueixi escrivint-nos les seves reflexions, que tant i tant m'agraden.

    Galceran.

    ResponElimina