9.8.11

No és un malson, però quasi

Sembla quasi impossible, però no, és la realitat.

Avui, dilluns, encara més evidències que aquest estiu no "havíem" de fer vacances.

Els sogres estables, un a casa i reorganitzant tot, i l'altre a la clínica recuperant-se, i el J. fent-se càrrec de la situació de manera lloable.

Jo a casa, acompanyant al meu pare a l'òptic perquè fa dies que veu de tant en tant doble.... Diagnòstic: millor vagi d'urgències a Bellvitge. I allà que ha anat amb la mare. Després de 8 hores, unes quantes proves i molts nervis, pel que l'imaginari de tots ha pensat que podria ser, li han diagnosticat una petita embòlia que li ha afectat un nervi de l'ull. Canvi de medicació, més proves al CAP, paciència i cap a casa.

Clar que sense ser de la mateixa magnitud, pel matí he portat a la petita C. al pediatre perquè tenia les galtes molt i molt vermelles (diagnòstic: virus de la bofetada) i per la nit hem donat Dalcy a l'A. que s'ha queixat de mal de cap.

Colateralment, sabem que la tieta M. no està bé i ha tingut febre.


4 comentaris:

  1. Molts i molts ànims!
    Hi ha temporades que s'ajunta tot i sembla que no ens haguem d'ensortir, xò tot passa i tot tornarà a l'ordre.

    ResponElimina
  2. Ànims, ànims i més ànims.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels ànims a tots, ja ho sé que ens ensortirem, però fins que arriba el moment.... tot plegat sembla que ens ofega.

    ResponElimina
  4. Doncs t'envio jo també molts ànims i molta força... a veure si tot va millorant!!
    Menys mal que això dels sogres va millor i el tema del teu pare, sort que l'heu agafat a temps...
    Una gran abraçada!!!

    ResponElimina