Per fi, després de quasi un any, ja tornem a tenir el tió a casa.Aquest cop, estava ben amagat a sota d'una alzina a dalt de la muntanya del castell d'Eramprunyà, a Gavà.
Quina excursió anar-lo a buscar! I malgrat el dia desapacible, mig plujós i una mica fred, ens ho hem passat molt bé! Això de anar per camins no plans és tota una troballa per la família! Ens ha encantat!
I ara, ja el tenim entre nosaltres, a ell i al seu germanet petit. Ara ens passem el dia donant-li de menjar, perquè ressulta que s'ho menja tot...
M'agrada tenir un "alter ego", compartit, que provoca unes cares d'enorme alegria i incredulitat a dues petites joies, que ens transmetren un esperit positiu increïble als adults, que falta ens fa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada