11.12.09

Es pot "desapendre" a cuinar?

Home, fins ara (bé, realment fins fa quasi cinc anys) jo em creia que m'ensortia prou bé a la cuina... i potser era veritat (o és el que jo volia creure)....

... però darrerament.... ho faig fatal... Ja no és només una falta d'idees per "variar"... és que les coses s'em cremen, no tenen gustos atractius,.... i no parlem de les presentacions..... són de "guerra", vaja, són fetes a cuita-corrents.

I jo ja ho sé que les presses i la cuina estan barellades (per més que hi hagin llibres i receptes que parlin que només necessites 10 minuts per preparar un plat exquisit!), tot i així m'encaparro en voler cuinar depressa.....

Com he pogut cremar un pa de pessic? què no conec el meu forn després de 13 anys de relacions? què no calia fer res d'especial! només posar el motllo al mig del forn a 180ºC uns 30 minuts.....

... i a sobre.... vull ser la mestra de les meves nenes a la cuina....(de fet sommio desperta que algun dia seré una d'aquelles àvies que fan uns senzills plats exquisits per a la família i que tothom m'hi recordarà per això...).

Ja cal que recuperi les normes bàsiques de la cuina (que diuen que és com anar en bicicleta, que mai s'oblida) si vull ensortir-me dignament de les properes festes de Nadal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada