Jo no sé fins a quin punt la caixa és tan buida com diuen, però molt no hi deu quedar, i per tant s'han de prendre decisions per intentar solventar el problema (al cap i a la fi, com fem a la nostra economia domèstica quan no arribem a final de mes).
Penso que hem viscut una època de lligar els gossos amb llonganisses, i això, tampoc és sostenible (moltes infraestructures infrautilitzades; una sanitat universal i gratuïta malbaratada, sense una gestió i ús conscient i eficient; un ensenyament amb excessius canvis de plans, una cultura sobresubvencionada; etc., etc., etc.). Penso que no s'ha pensat en el demà, i sense ser una obsessió, s'hi ha de pensar. Penso que es critica molt als que porten els nens a la concertada i tenen una mútua mèdica, per exemple (no som una elit, només persones que decidim gastar part dels nostres diners en uns serveis determinats treien-los d'altres despeses, i crec que aquests alters serveis han permès que el sistema públic no estigui saturat i desbordat des de fa anys).
Penso moltes coses, i tampoc sé on rauen les solucions de tot plegat (ara que les Espanyes no ens prenguessin els nostres calerons i ens retornessin tot l'expoliat hi ajudaria molt, segur).
El que tinc clar és que ningú no vol que retallin la seva parcel·la perquè és la "més important", però que les coses no poden seguir així.
Segur que no sóc l'única que penso així, i sinó llegiu una opinió més, la Xavier Roig (tal i com la recull el blog del Joan Josep Isern). M'ha agradat. M'ha fet pensat, i m'ha suggerit aquest post. Potser tots hauríem de fer un major exercici d'anàlisi de la realitat i d'autocrítica.
Doncs el cert és que estic molt d'acord amb tu... Escolto les notícies i a mi també em preocupen algunes de les retallades, especialment en sanitat, no em fan cap gràcia, gens ni mica. De fet, voldria que no s'haguessin de fer.
ResponEliminaPerò... ningú es pregunta si veritablement s'han de fer?... Perquè aquí està el problema! Si s'han de fer, no ens queda més remei que fer-les i esperar a que la cosa millori...
Mirem Grècia, mirem Portugal... no van voler aplicar mesures quan tocava i ara ho han de fer per força i pitjor...
M'agrada la teva reflexió. Segurament molt més serena i dient moltes més coses que la que vaig fer jo. Jo també entenc que cal retallar. I estic d'acord. Però no de la manera com s'està gestionant. Anunciant les retallades de manera poc seriosa, tractant les qüestions tan importants com la salut i l'ensenyament públic com si fóssin fitxes del parxís. I per aixó no m'agrada.
ResponEliminaSon molts els que han lluitat per tenir la sanitat pública que tenim. Que no és ni de bon troç la millor que hauríem de tenir, però que té qualitat i prestigi. He anat a una escola concertada perquè quan era petita l'escola pública tenia molt camí que recòrrer i els meus pares van optar per dur-me a una escola catalana. Quan va ser el moment decissiu, molts pares no van estar d'acord en passar a ser pública, i els pares es van pensar de treure'm o no. I tb tinc assegurança mèdica privada.
Potser son contradiccions pròpies, però no penso que el públic o privat hagi de comportar millor o pitjor qualitat.
Per això, retallar segons quins serveis comporta menys qualitat del propi servei. I ningú en té la culpa.
Si que s'han de fer retallades, però de manera racional, freda i pensada en les persones, no en els interessos d'uns quants.
Miraré el post que recomanes, espero que també m'ajudi en molts dels dubtes que tinc
Assumpta, de nou coincidim.
ResponEliminaRits, les maneres de dir les coses són un què, però la realitat és la que és i si no hi ha diners... amb què es podrà pagar el nostre sistema exemplar, sens cap mena de dubte? No sé si el post ressol dubtes, però a mi m'ha ampliat l'angle de visió, i crec que tots ens hauríem de corresponsabilitzar del que es malbarateritza en el sistema públic que paguem entre tots.