...Només l'he tingut uns minuts, però ha estat una sensació ben estranya. L'he trobada tant petita, tant indefensa... que ja no ho recordava. De fet han passat més de dos anys des de que tenia en braços un nadó de pocs dies (la meva no tant petita Clara), i que el temps tot ho dilueix. De fet, m'ha semblat molt més petita que el que jo recordo que era l'Anna quan va arribar a casa després de tres mesos d'hospital i 1.780 gr, i això que la Núria pesa ja vora els 2.900 gr.... Quin miratge! És impossible que sigui més petita!M'ha fet gràcia conèixer la Núria. És filla d'una parella de l'escala. Què coses que té la vida! La seva mare és un parell d'anys més jove que jo, i era veïna meva quan erem petites, i jugavem plegades. I ara, mira! De nou veïnes! I amb nenes d'una mateixa franja d'edat!
Ja ho diu la dita: "Roda el món i torna al Born".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada