Dilluns a la tarde. Són quasi les 6, i en un pim pam he decidit anar a la platja amb les nenes per a recollir petxines i pedretes (les necessitava la petita per fer alguna manualitat).Ja sé que ahir vam estar a Calella de la Costa i que les podiem haver recollit, però com que no vam passar d'un parell de parcs i la platja no es veu encara que estiguis molt a prop (les vies del tren tallen qualsevol connexió), ni ens vam enrecordar. Però per tot hi ha solucions, oi?
Doncs res, pensat i fet, i en un tres i no res, ens plantem a la platja del Prat. No hi ha ningú, i només es sent la bravura del mar i el despegar dels avions. Tot i que fa molt de vent, el sol és molt agradable i la lum.... una maravella.
Les nenes corren i rodolen per la sorra. S'ho passen la mar de bé. El vent, que arriba a ser molest, s'emporta totes les cabòries de la feina. Recollim les petxines que el tractor que neteja no ha trencat i alguna pedra.
Tornem cap a casa amb l'ànim renovat, i amb la sensació que es poden fer petites coses que fan la vida diària una mica menys monòtona.
Les petxines ens han anat molt bé. Gràcies.
ResponEliminaA més als petits els hi encanta recollir-les i jugar amb elles: són exel·lents instruments, serveixen de cullera, i tot el que et puguis imaginar.