Això és el que hem recollit avui en anar a la celebració de Sant Medir, el de la Bordeta, no el de Gràcia. És una festa ben dolça!No és tant multitudinària com la gracienca, tot i que es celebra en diumenge (el següent després del patró). Hi va sobretot la gent del barri i de les proximitats. Tots amb el mateix objectiu: RECOLLIR EL MAJOR NOMBRE DE CARAMELS.
La gent es prepara amb bosses de totes les mides i colors, amb paraigues, gorres i altres complements adients.
I malgrat, que els grans es converteixen en nens i són capaços de "pegar" per agafar un caramel, els nens són els que més disfruten.
En principi atreuen els cavalls, els timbals i les trompetes, però a final, la recollida de caramels es converteix en una obligació. Els carmels cauen als teus peus a grapats, com no recollir-los? Però el que s'em fa més incomprensible: com és possible no parar de recollir quan ja tens dues bosses plenes i la teva esquena diu no t'ajupis més que no puc?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada