Avui s'ha celebrat la Marató de Barcelona. No he participat com atleta, perquè això de còrrer no és per mi (bé, córrer com esport, perquè pel que fa a la vida diària, sempre vaig amb presses).
Però com a casa en J hi ha participat, doncs hem anat a anirmar-lo. Això si que m'agrada! M'ho passo bé! Ja ho he fet altres vegades aquí o a l'estanger (quina manera més sana de viatjar, no?). A més, hi ha força animació en alguns trams del recorregut que és una diversió pels que veiem "la corrida desde la barrera".
Tanmateix fem la nostra pròpia marató, anant a trobar-lo en diferents punts del recorregut (avui només ha pogut ser cap al kilòmetre 30 i a l'arribada, perquè, tot i l'ajuda de l'avi incondicional que ens ha acompanyat, ens ha costat un munt arribar-hi amb les dues nenes en transport públic) per fer soroll quan passa, cridar-lo, animar-lo... de manera que també ingereixi una mica d'aliment, ni sòlid ni líquid, per reeixir les forces i poder seguir fins a finalitzar els 42 km del recorregut.
Felicitats a tots els campions que corren la marató, i en especial al de casa. Ha estat una dia emocionant....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada