Em va encantar sentir a un que va fer 70, que ara hauria de baixar el seu ritme de vida. No per la seva salut, no.... sinò pel que els sogres ja tenien 86 anys, i estan grans, i han d'estar per ells....
je, je, je, estan grans! Magnífica referència!
Només 16 anys de diferiència però la percepció és com de 50 més.... Jo quan penso en un que té 16 més que jo no penso que és gran..... sinó com jo....
Això només pot respondre a l'optimisme davant la vida com a millor medicina, i si et trobes mitjanament bé doncs no pensar en l'edat que tens sinó en la que sents que tens.
Apa, jo ja començo a aplicar-me aquesta píndola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada