Per primera vegada he participat en un judici....Quines coses! No s'assembla gaire al que passa a les sèries d'advocats i jutges (i mira que n'he vist unes quantes --de les quals em vaig fer adicta, encara que mai vaig voler ser lletrat--: Carsson & Carsson, Ally McBeal, etc.)
Les sensacions prou estranyes. No estava nerviosa, però tampoc tranquil·la.
Accedir a la ciutat judicial de Barcelona, és realment accedir a una ciutat parale·lela, o a una ciutat dins de la ciutat: Impressionant l'espai immens i impersonal a la vegada, la gent amunt i avall...
La declaració curta, sola dempeus i davant d'un micro...
I al final: "Vist per a sentència"...
Però jo no sabré la decisió de la jutge perquè la sentència trigarà més de 10 dies en arribar i només seran informats el demandant i el demandat...
Això és com una pel·lícula que t'adorms abans que acabi i quan et despertes ja estan als anuncis del següent programa....
y eso???? és personal? o te ha tocado en una rifa???'ja, ja.....
ResponEliminagemma
Tot això és arran d'un accident que vaig tenir a la Ronda Litoral fa un any, i un tercer implicat demanda al de davant seu... I jo a dir que vaig veure.... Què dur deu ser jurat popular d'un cas de sany i fetge! Perquè imparcial crec que no pots ser mai.
ResponElimina