Coses d'una ONA escrites en cinc minuts o, com a màxim, deu....o quinze.... o vint... i fins i tot, mitja hora. Ja tinc 40 anys, i alguns diuen que estic a la cresta de l'ona. Els meus ulls no reconeixen el pas del temps en el meu rostre, però si que el reconec en els meus pensaments. Ara sóc més madura, experta i segura de mi mateixa. Les experiències acumulades m'han omplert la motxila de la vida, i afronto el futur amb ganes.
5.6.09
Llàgrimes relaxants
Fa dies que arrossego el cansament. Dormo però no és suficient. Avui a més, tinc un refredat important, i tinc el cos apallissat. Malgrat que la son ha pogut amb mi durant uns minuts davant el televisor (cada dia en veig menys tele) al començar la sèrie "Infidels" m'he despertat, i he pogut veure el capítol sencer (m'agrada veure algunes sèries, ja de petita seguia la "Heidi" i "La casa de la pradera", encara que si em salto algun capítol tampoc s'em cau el món, i molt menys el gravo, això ho feia de jove....). No sé ben bé en quina escena, però he deixat anar quatre llàgrimes provocades per l'argument (sempre he estat de llàgrima fàcil tot i que amb els anys ho he anat perdent.... serà que veig menys coses nyonyes i romanticones?). Però m'ha anat bé. Em sento més descansada... i fins i tot em veig en cor de revisar les finances de casa a la xarxa, per suposat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada