Ja està. Ja hem acabat la feina quasi impossible que teniem entre mans a l'empresa. Ho he acabat de manera digna, encara, que evidentment no estem satisfets del tot. Treballar amb aquest marge tant estret de temps no és agradable ni saludable. Hem fet més hores que un rellotge, i hem posat molts esforços, i el cansament és evident en el rostre i en el caminar. La família ho ha patit, especialment els més petits. Trigarem alguns dies a recuperar-nos, sempre que algun altre projecte no ens torni a col·lapsar. De totes maneres, la intenció existeix, i evitaré al màxim repetir aquesta bojeria. Per mi, existeix quelcom més que la feina a la meva vida! Tot i que aquests dies he viscut bolcada a treballar, inclús he sommiat lletres, en certs moments he viscut el col·lapse, i només he trobat un alleugeriment en deixar anar quatre llàgrimes. No hi vull tornar a passar. La feina no ho és tot! No sóc, ni vull ser, una treballadora amb "càrrec".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada