Un dia com avui, fa quatre anys, va ser el primer que l'Anna va arribar a casa. Després de tres mesos internada a Neonats de la Vall d'Hebron, per fi arribava a casa! I sobretot, fou el primer dia que els avis i tieta la podien agafar. Des del mateix dia que havia nascut, només havia tingut contacte físic amb l'excel·lent equip mèdic i amb nosaltres, els pares. Ningú més va estar autoritzat a entrar a la unitat.Però el 17 de juny del 2005 les coses van canviar. Tot i alguns petits ensurts d'última hora, finalment li van donar l'alta. Només pessava 1.790 grams, però estava sana i era forta, així que van decidir que a casa recuperaria millor el pes i tindria menys risc d'infeccions.
És ara quan ens adonem de lo petiteta que era, i segur que els que l'agafaven per primer cop també n'eren conscients, però nosaltres, amb les curtes estades de matí i tarde amb ella, fent el cangur, donant-li el biberó, teniem una altre perspectiva.
Encara avui s'em fa un nus a la gola quan i penso. Vam viure el moment plens d'optimisme i insconscients voluntaris dels perills. Per sort tot ha quedat al bagul dels records que de tant en tant convé airejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada