...vaig retrobar-me amb gent de l'esbart en el qual vaig ballar una pila d'anys de la meva infància i joventut.Va ser una trobada sorgida i organitzada des del Facebook, veus per on!
Va estar bé, encara que per part meva no vaig donar cabuda a l'enyorança ni a les mostres exagerades d'alegria. De fet, en alguns moments vaig pensar què que feia jo allà, perquè com m'havia passat ja en el passat, la meva independència i autonomia m'havia exclòs del grupet "d'afins". De nou, vaig fer un eforç personal per integrar-me en algun dels punts de conversa, als quals vaig ser acceptada encara que no m'havien cridat...
Tot plegat em va fer entendre perquè jo no havia mantingut la relació amb la gran majoria, i em va donar una mostra més, que les relacions grupals tenen un moment i un lloc, i que passat aquest moment i aquest lloc no queda més que un bon record (que guanya en bonança a mida que passa el temps) i algun que altre amic individual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada